Trobarem a faltar el teu somriure

 (publicat al diari de Sant Cugat, divendres 25 de febrer de 2011)

Sóc al ple municipal i, de sobte, prenc consciència que queden poques oportunitats per veure la Berta Rodríguez en acció. Després de 12 anys escalfant cadira ja ens havíem acostumat a les mocions anacròniques i a la seva lluita obstinada contra xacres socials diverses com l'avortament o el matrimoni i l'adopció per part de parelles homosexuals.

Qui votarà a favor d'una guerra moguda per interessos econòmics com la d'Iraq i després ens donarà lliçons de respecte, llibertat i drets humans cada dos per tres? Qui portarà joves a judici per protestar contra la guerra o exercir la llibertat d'expressió? Qui es quedarà sola defensant les successives retallades del Tribunal Constitucional?

Se'ns farà estrany no veure-la asseguda a la seva cadira i, com sempre passa amb les coses passades, amb el temps només recordarem els bons moments: el tàndem demolidor amb en Bergua, el pacte amb Recoder, els últims anys de solitud asseguda davant del “trànsfuga” Vázquez Dodero, etc

No hi ha cap motiu, però, per estar tristos o intranquils. El PP de la nostra ciutat té desenes de persones amb una capacitat àmpliament contrastada per defensar el caràcter sagrat de la Constitució, que el valencià i el català són llengües diferents o per salvaguardar les essències i les coses que ens uneixen davant del perill que corren en mig d'aquest ple farcit de sociates, comunistes reciclats, independentistes declarats i -Berta dixit- maulets encorbatats.