Living la vida loca

Sant Cugat-Pyongyang

Com tothom ha pogut advertir des de fa temps, Occident està en perill. La família, la propietat privada i l'Estat són atacats constantment pels esquerranosos, La “revolució de gènere” obliga els professor a convertir els nostres fills en viciosos sodomites. Nasciturus (paraula que hem après gràcies a Bruno de Salvador del PP), fetus i embrions són assassinats massivament a diari per barbuts de massa esquerra i poca moral. L'adulteri es propaga com el xarrampió.

Els santcugatencs, però, no hem de patir: Jorge Carreras & company són aquí per vetllar per les coses de tota la vida. A sobre que adherim Sant Cugat a l'Associació de Municipis per la Independència, no toleraran que la nostra ciutat es declari a favor de la diversitat sexual. Sort en tenim d'ells, que ens donen lliçons de marxisme i ens expressen el condol per la mort de Kim Jong Il. Després acusen a altres de parlar de temes que no interessen als santcugatencs.

Durban

Si el PP no sorprèn (comença a ser avorrit deixar-los en evidència per com n'és de fàcil), els que remenen les cireres a nivell planetari si que ho fan. Fins ara podíem entendre que, en el seu afany per acumular més i més diners, provoquessin guerres, deixessin morir de gana a negres i pobres, que ens hipotequessin la salut i que sotmetessin la població a condicions de vida penoses. Però, de debò que els hi és igual que el planeta exploti? Tan bons són els calers que no els preocupa que l'espècie s'extingeixi? L'única explicació a tot plegat és que estiguin investigant per elaborar una crema solar factor 2 milions que, prèvia campanya publicitària amb tia bona amb samarreta mullada, vendran com a xurros. La necessitarem. Creieu-me.

Consumir fins a morir

No ens deixem endur, però, pel pessimisme. Demanem crèdits i gastem per passar unes festes entranyables. Segur que els bancs, salvats amb els diners de tots, no s'hi podran negar. Caminem per la nostra “Ciutat franquícia” (dels mateixos productors d' “Smart Street”, i “Business Friendly”) i comprem xorrades majúscules que no ens serviran per res. Com més millor. Potser no solucionarem els nostres problemes, però, i “lo” bé que ens sentirem?.