D'aquí a
poc farà 11 anys que va néixer el Casal Popular La Guitza. Recordo
perfectament el primer cop que vaig entrar al local del carrer Sant
Martí 14, la primavera del 2003, tímid, sense conèixer ningú però
amb il.lusió i ganes de col·laborar en aquell projecte amb tantes
persones amb qui compartia inquietuds i idees. Allà vam organitzar
xerrades, jornades culturals, calçotades multades per l'ajuntament
del senyor Recoder, i també festes i concerts oberts a tothom. Allà
vaig aprendre a fer assemblees, a fer comandes i a canviar barrils de
cervesa, a encartellar de matinada, a escoltar qui pensava diferent
i, si s'esqueia, a rebatre'l.
Vam haver
de marxar del carrer Sant Martí i buscar i adequar un nou local. Una
travessia pel desert de més de 2 anys on vam perdre gent i durant la
qual, en alguns moments, vam dubtar seriosament si engegar-ho tot a
rodar. No tenir local limitava enormement la nostra activitat, i els
que vam seguir creient en el projecte sovint estàvem cansats i
desanimats. I, mentre fèiem el sostre, amb el Jaume ens discutíem
per si s'hi havia de deixar fumar o si havíem d'insonoritzar. Però
vam aconseguir obrir de nou i el casal va tornar a funcionar. Noves
cares, gent jove amb les mateixes ganes que jo quan vaig entrar al
local del carrer Sant Martí.
L'altre
dia hi pensava, en tot plegat, mentre fèiem el Quinto. De la gent
que hi erem fa 10 anys en quedàvem molt pocs, però tot funcionava a
la perfecció perquè els més joves s'hi deixen la pell. Com sempre
durant les festes de nadal -inclús quan no teníem local- desenes de
persones sacrifiquen els seus dies festius per muntar una festa
oberta a tothom, sense cobrar un duro, amb l'únic objectiu
d'organitzar-ho bé, i també, no ho amaguem, contribuir a
l'autogestió d'un projecte sense ànim de lucre que ofereix
activitats de tot tipus obertes a tots els i les santcugatenques.
Pot
semblar una tonteria i hi ha qui potser cau en la temptació de
veure-ho com quelcom normal. En absolut ho és. En la societat
profundament individualista en què vivim, fer coses sense esperar
massa a canvi no és massa habitual. Muntar el Quinto, el
Correllengua, col·laborar amb les Festes Alternatives, organitzar
actes periòdicament, o simplement aixecar la persiana cada setmana,
són valuoses mostres de compromís amb la nostra ciutat i amb la
transformació social.
Jo no sé
vosaltres però jo -falca publicitària- estic francament orgullós
de ser soci del Casal Popular La Guitza i poder col·laborar -des de
fa un parell d'anys molt modestament, tot s'ha de dir- amb totes les
persones que hi dediquen gran part de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada