diumenge, 27 de novembre del 2011

Aquesta columna no parla de les eleccions, ni dels cops d’estat de Grècia i Itàlia, ni de les retallades vergonyoses del govern Business Friendly

C/ Cèsar Martinell
A Sant Cugat tornem a ser pioners, aquest cop amb un carrer que aplicant la tecnologia a la gestió de residus, enllumenat, reg i aparcament, millora en eficiència i sostenibilitat. Fins aquí tot bé, no tinc res en contra la tecnologia que ajuda a millorar les nostres vides. Tres cosetes, però:
1- Eficient, sostenible i fer servir sensors pertot no vol dir ser intel·ligent
2- No entenc què pinten les paraules “Smart street” pintades al terra. Ho entendria si visquéssim, posem per cas, a Chicago, Liverpool o Sidney. I no ho entenc si vivim a Vilafranca, Manresa o, com és el cas, a Sant Cugat. De moment, mal que pesi al PP, Ciutadans et altri, aquí encara parlem català.
3- Quan sento ecoeficiència penso en l’edifici de l’ajuntament i recordo aquells dies de tòrrid agost en què al despatx havia de dur tres folres polars un a sobre l’altre. I avui, que comença a fer fred, no vaig en pilotes per temes eminentment culturals. Ràpidament, un calfred em recorre l’espinada i penso, en anglès: Oh yeah

Empreses bones i dolentes
En Jordi Puigneró, després que li expresséssim el nostre malestar pel fet que INDRA participés en el projecte, ens va dir que “les empreses no són dolentes de per si, intenten evidentment fer el seu negoci, (...), també fan altres coses profitoses i no per això les hem de desqualificar”.
Efectivament, les empreses no són bones o dolentes de per sí. Ho són o no depenent de què facin i de com ho facin. INDRA, entre altres coses, fabrica tecnologia per matar més i millor, i encara que faci altres coses “bones”, té les mans i el negoci tacats de sang.

Galileo Galilei
Com a contrapartida, he de reconèixer que m’agrada el costum d’en Puigneró d’emprar cites en el transcurs dels plens –al darrer va citar Galileo Galilei i Martí Pol-. He pensat que, de cara al proper ple, agafaré la meva enciclopèdia de cites i en buscaré algunes d’adequades a la conjuntura actual a Catalunya i l’Estat Espanyol. Començaré per la L de Lenin.

dimarts, 22 de novembre del 2011

La tropa de la retallada

He de reconèixer que he dubtat molt, però després d'un intens i profitós debat intern en què també vaig sospesar l'opció de “els 4 genets de l'apocalipsi” he decidit que, d'ara en endavant anomenaré al grup municipal del PP “la tropa de la retallada”

La tropa de la retallada mai decep, i en tot moment defensa amb amb convicció els postulats que sorgeixen del carrer Gènova i s'estenen per tot el mapa estatal. Qüestionen cada despesa, les troben totes supèrflues i innecessàries. Totes? no. Les que fan referència a la família i els perills del ciberespai els semblen d'allò més adequades. El seu país ideal no deu ser massa diferent a una selva on els més dèbils resten totalment desprotegits esperant a que els més opulents clavin l'estocada final.

La tropa de la retallada, amb bilingüisme calculat, proclama que abaixarà l'IBI un 25% sense deixar entreveure als seus rostres ni rastre de vergonya o sentiment de culpa. Coneixen la seva clientela perfectament i la volen cuidar. Són gent de conviccions.

La tropa de la retallada em pregunta perquè no voto afirmativament a cap moció que presenten i, evidentment, no responc a tal obvietat.

La tropa de la retallada espera impacient que arribi el 20N, gran dia per una victòria del PP. Saben que guanyaran i que no faran presoners. Saben que darrere seu el perseguidor inicia un procés de replantejament i que, durant un temps, no cal patir.

La tropa de la retallada està permanentment preocupada per la despesa, però no farà res per incrementar la recaptació un cop guanyin les eleccions. Poden perseguir el frau fiscal (90.000 milions d'euros anuals a l'Estat Espanyol), retallar en despesa militar (53 milions d'euros al dia!) o intentar que la família reial sigui una mica més campetxana del que ja ho és, però no ho faran. En primer lloc, perquè ningú persegueix el gruix dels qui possibilitaran la seva victòria. I en segon, perquè no tenen cap interès en recaptar més. L'estat és innecessari i els que menys tenen (cada cop més), que es facin fotre.