Un fantasma recorre
Sant Cugat. I no, no és el del comunisme. És el fantasma del blanc
i negre i dels tronats discursos decimonònics. Com que potser amb
aquesta definició no s'acaba d'entendre què vull dir, ho
il·lustraré amb 3 vinyetes. En blanc i negre, per suposat.
1ª: ple municipal,
21 d'octubre
La
regidora del PP Mª Dolors Domènech intervé al ple per explicar el
seu vot contrari a una moció de la CUP contra el maltractament
animal. Cito textualment:
“Nosaltres,
com a grup i com a persones, no estem a favor del maltracte (sic)
animal. El què passa és que vostés polititzen una festa (...) que
segons grans escriptors i pintors ha donat un caire (sic) d'educació
a la societat espanyola. Només els hi vull llegir unes paraules que
va dir Tierno Galván, que no és sospitós de ser ni espanyolista,
ni de dretes, ni res: Los toros son el acontecimiento que más ha
educado social e incluso politicamente al pueblo español. I per
últim també dir que Joaquin Sabina i en Serrat, quan parlen dels
crítics antitaurins, parlen de la ignorància dels mateixos.
Vostes
també diuen el baix caràcter (sic) democràtic del govern espanyol.
Jo em pregunto si el baix caràcter democràtic no el tenim aquí
quan es prohibeix per prohibir. Nosaltres estaríem d'acord, i
gràcies a que el partit socialista ha presentat una esmena perquè
s'ampli el maltracte a tots els altres bous, a tots els animals, pues
(sic) la moció queda una miqueta millor, perquè sinó no era massa
creïble el que vostés deien, de veritat. Vostés només anaven a
les corrides pel fet de que són una festa espanyola. Per això els
hi he fet arribar aquest dibuix, perquè vegin que és un art i “lo”
que vostés tenen és una manca de coneixement del que estan dient,
gràcies.”
Aviam
senyora Domènech, expliqui's, perquè els santcugatencs després de
tal delirant desplegament argumental no hem entès res. Estan en
contra del maltractament o és un art? Deixi'm, també, com ha fet
vosté, citar un cantant que m'agrada més que els esmentats. Es diu
Paco Ibañez i m'agrada especialment aquella cançó en què diu “A
galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar”.
2ª:
expulsions a la parròquia
Fa temps que es comentava pel poble, però ahir va arribar als
mitjans nacionals. Es tracta de l'expulsió d'una monitora de la
parròquia a causa de la seva opció sexual. Pel simple fet de ser
lesbiana i voler dur-ho amb total normalitat, vaja. El rector de la
parròquia no diu ni mu davant aquesta denúncia i el Bisbat, des de
Terrassa, dissimula. Un bravo pels 13 monitors que han marxat en
desacord amb aquesta decisió. I com que avui tinc el dia de les
cites musicals, me'n ve una al cap d'Evaristo Páramos, cantant d'uns
quants grups memorables, que diu més o menys així: “Cómo se os
exige que no folleis, no quereis dejar follar a los demás”.
3ª: tertúlia a
cugat.cat
Un
regidor nega el dret a decidir amb l'argument definitiu de “el dret
a decidir no existeix”. No entraré en debats metafísics sobre
l'existència o no de determinats drets, no és el lloc, però jo em
preocuparia si els meus únics arguments per frenar la voluntat
majoritària de la societat fóssin aquest i la Constitució.
Tan sols
unes qüestions: Puc entendre que algú defensi que les constitucions
han de ser perennes, tot i que jo pensi que s'haurien de referendar a
cada generació i que les lleis han de servir a les persones i no
coartar-ne la llibertat. Puc entendre que es defensi que va ser
votada per una gran majoria, tot i que dels ciutadans vius a dia
d'avui ni 3 de cada 10 la votéssin (afirmativament o negativa). El
que no puc entendre és que s'obvii el context del tot extraordinari
en què es va aprovar el text. Defensors de la Constitució, de debò
creuen que el 6 de desembre de 1978, després de més de 3 dècades
de dictadura, adoctrinament nacionalcatòlic, eliminació sistemàtica
dels opositors i amb el temor (confirmat 3 anys després) a un cop
d'estat que fes tornar la situació anterior, la votació es va
produïr amb normalitat?