Pim, pam, pum

PIM

Suposo que, com que qui més qui menys ha desenvolupat una tolerància important als escàndols políticoeconòmics que afloren a diari per terra, mar i aire, les darreres “recomanacions” del Fons Monetari Internacional no han suscitat les reaccions que caldria esperar. I és que l'FMI, especialitzat en arruïnar tots i cadascun d'aquells països en què aplica les seves receptes, torna a reclamar a l'eurozona una àmplia reforma del mercat laboral amb l'objectiu de lluitar contra la desocupació juvenil. La proposta estrella és la rebaixa del salari mínim, que actualment a l'Estat Espanyol es troba en 645,30 euros. Apologia de la violència pura i dura, especialment a casa nostra, on més de la meitat dels i les joves no tenen feina i els que en tenen fa temps que es veuen abocats a una espiral creixent de precarietat, temporalitat i explotació.

Si les coses fossin normals i no estiguéssim en aquest estat d'anestèsia col·lectiva, gent com la presidenta de l'FMI Christine Lagarde, que cobra 1049 euros nets al dia i té la poca-vergonya de sortir a fer propostes d'aquestes, no hauria de poder passejar tranquil·la pel carrer.

PAM

Dilluns vam fer un exercici d'onanisme col·lectiu considerable al qual vam posar el nom de “ple d'estat de la ciutat”, #pleciutat al twitter. L'alcaldessa repassa amb cofoisme la tasca de l'equip de govern, recalcant especialment l'excel·lent salut econòmica del consistori. Els diferents grups fan/fem postureig crític i alguns es feliciten del grau de compliment dels seus programes electorals.

Reflexions en fred:

1- Com deia el President Pujol, això no serveix per res. Absolutament res, més enllà dels 4 titulars a la premsa local. Posats a passar l'estona, hi ha maneres molt més divertides, alguna de les quals sense roba.

2- Per què no fem un veritable debat sobre l'estat de la ciutat i obrim aquest ple a la ciutadania permetent que intervingui al mateix nivell que els grups municipals? Per què no intentem que tot plegat cristalitzi en un document d'objectius a curt, mig i llarg termini?

3- Ha quedat empíricament contrastat el pellfinisme de l'equip de govern. Proposar, opinar o discrepar NO és el mateix que atacar. De debò, alcaldessa.

4- A aquesta ciutat li sobra una majoria absoluta.

PUM

Fa dies que em costa dormir pensant en Gaza. Hi ha moments en què em plantejo si un món que permet aquests crims es mereix que molts dediquem la vida a salvar-lo. Sí, s'ho mereix, però a vegades costa molt no caure en la misantropia més absoluta, Mentre escric aquesta columna llegeixo que ja hi ha 231 morts després dels bombardejos dels darrers dies. Milers de ferits. Quan tot plegat acabi milers de persones no podran reconstruir les seves cases destruïdes. I mentrestant, aquest món occidental que tant s'omple la boca de llibertat, democràcia i blablabla dissimula i mira cap a una altra banda, en el millor dels casos. Nàusea, vergonya i fàstic de ser occidental.

Només crec que no em crec res o Mitja dotzena de claus florestanes

I per sort, quan la inacció de l'administració és evident -l'any 2007, per exemple, l'Assemblea de Joves vam retirar plaques del Ministerio de la Vivienda amb símbols falangistes perquè feia anys que una moció deia que s'havia de fer i qui ho havia de fer dissimulava, i tot això ens en vam deixar algunes- sempre hi ha qui s'organitza i fa quelcom per tirar endavant els projectes.

Parlo, efectivament, de les cases dels mestres de la Floresta, de propietat municipal i ocupades el proppassat 15 de juny amb l'objectiu de posar les piles a l'Ajuntament amb la qüestió de la masoveria urbana. I és que des que el gener de 2013 s'iniciés a la nostra ciutat un projecte de masoveria urbana, no s'ha materialitzat cap contracte. I això malgrat una 80 de persones inscrites i 4 propietaris que han manifestat el seu interès en el tema. Què passa, doncs? La qüestió rau, de nou, en la proactivitat. En anar una mica més enllà d'obrir una llista perquè s'hi apunti qui vulgui, en fer una campanya explicativa perquè tots els i les santcugatenques coneguin aquesta opció. I això és precisament el que ha mancat per part de l'equip de govern durant aquest any i mig, voluntat política real de tirar endavant la masoveria urbana. Com en tantes altres coses que s'aproven al nostre smart consistori i després van directament a una sala secreta plena d'arxivadors que a la porta té un rètol on, amb majúscules i negreta, hi posa “Paper Mullat”.

Casualment, una hora abans del ple en què la gent del projecte 6 claus de la Floresta havia de venir al ple a explicar les seves reivindicacions, es va muntar una roda de premsa a cuita-corrents en què se'ns va explicar que tot això l'equip de govern ja ho tenia al cap, però que les coses porten el seu temps i tot això que s'acostuma a dir. L'alcaldessa, al seu torn, ens deia que aquestes cases no es poden destinar a la masoveria urbana perquè es troben en estat ruïnós, argument rebatut pels informes arquitectònics que s'han presentat i que neguen que les cases tinguin problemes estructurals.

El projecte 6 claus és especialment important i interessant perquè pot servir per materialitzar el primer contracte de masoveria urbana a la ciutat i que aquest serveixi d'exemple i engresqui més propietaris i sol·licitants. I l'Ajuntament pot i ha de jugar un paper clau en aquest primer pas, car les cases són seves i no d'un privat. Ras i curt, si no es farà serà perquè no es voldrà. I bé, és cert que l'Ajuntament s'ha reunit amb Sostre Cívic per intercanviar impressions sobre el tema, però vaja, d'això a dir que “nosaltres ja ho teníem previst, no cal que ens ho digueu vosaltres” -i més quan mentrestant es diu que les cases estan ruïnoses i no es pot fer- hi ha una distància -diguem-ne- quilomètrica.

Mentrestant, i per simple contrastació empírica de quilos i quilos de mocions i bones intencions que han esdevingut simple paper mullat, no em creuré res de res fins que no ho vegi.