dilluns, 17 de setembre del 2012

Els cops d'estat es fan a l'estiu

Al juliol, com agrada a la dreta ibèrica, i en divendres, com dicten les normes del nou govern, té lloc el cop d'estat. S'ha de reconèixer que han après i han canviat les formes. Montoro i Soraya no van uniformats de color caqui i fan el posat de les ocasions solemnes. Han après a actuar i en alguns moments fins i tot sembla que es creguin la inevitabilitat de les mesures que anuncien. Ens diuen que atravessem els moments més difícils i traumàtics de la història recent i que les mesures no són fàcils. I acabada l'entendridora escena, procedeixen: pujada de l'IVA, noves retallades als funcionaris, reducció dràstica de la prestació d'atur a partir del sisè mes “per no fomentar la cultura del subsidi”, revisió del Pacte de Toledo per tal d'avançar l'allargament de l'edat de jubilació... De l'amnistia fiscal o apujar impostos a les grans fortunes no en diuen res.

La primera part de l'acte transcorre segons el guíó; tots som al mateix vaixell, hem de seguir estrenyent-nos el cinturó i no hi ha alternativa. Però com que a més a més de mentiders i ineptes, són insaciables, aprofiten l'avinentesa per anunciar importants reformes que ultrapassen l'àmbit econòmic. I malgrat que la coartada és econòmica -cal estalviar, evitar duplicitats, ser més eficients- el ministre es delata quan diu que la reducció del 30% de regidors a nivell municipal permetrà “agilitzar la presa de decisions”. Vaja, que després de mesos de retallar drets socials i laborals, de precaritzar la vida de la majoria de la població o de salvar bancs amb diner públic i carregar-nos el deute, ara és el torn d'atemptar contra la democràcia des de la base, atacant l'autonomia local. Reducció de competències a favor de les diputacions, centralització del poder en benefici de l'Estat, reducció del nombre de regidors (posant en perill la representativitat i el pluralisme polític) o eliminació d'empreses públiques, entre altres.

Cada cop tenim menys poder de decisió i la majoria de polítiques que ens afecten són dictades per organismes supranacionals poc o gens democràtics al servei del poder financer i les grans corporacions. Podem acceptar aquesta dictadura o podem posar fil a l'agulla organitzant-nos per construir un nou model social i polític que acabi amb les injustícies d'aquest sistema. O ara o mai.