Al juliol, com agrada a la dreta ibèrica, i en
divendres, com dicten les normes del nou govern, té lloc el cop
d'estat. S'ha de reconèixer que han après i han canviat les formes.
Montoro i Soraya no van uniformats de color caqui i fan el posat de
les ocasions solemnes. Han après a actuar i en alguns moments fins
i tot sembla que es creguin la inevitabilitat de les mesures que
anuncien. Ens diuen que atravessem els moments més difícils i
traumàtics de la història recent i que les mesures no són fàcils.
I acabada l'entendridora escena, procedeixen: pujada de l'IVA, noves
retallades als funcionaris, reducció dràstica de la prestació
d'atur a partir del sisè mes “per no fomentar la cultura del
subsidi”, revisió del Pacte de Toledo per tal d'avançar
l'allargament de l'edat de jubilació... De l'amnistia fiscal o
apujar impostos a les grans fortunes no en diuen res.
La
primera part de l'acte transcorre segons el guíó; tots som al
mateix vaixell, hem de seguir estrenyent-nos el cinturó i no hi ha
alternativa. Però com que a més a més de mentiders i
ineptes, són insaciables, aprofiten l'avinentesa per anunciar
importants reformes que ultrapassen l'àmbit econòmic. I malgrat que
la coartada és econòmica -cal estalviar, evitar duplicitats, ser
més eficients- el ministre es delata quan diu que la reducció del
30% de regidors a nivell municipal permetrà “agilitzar la presa de
decisions”. Vaja, que després de mesos de retallar drets socials i
laborals, de precaritzar la vida de la majoria de la població o de
salvar bancs amb diner públic i carregar-nos el deute, ara és el
torn d'atemptar contra la democràcia des de la base, atacant
l'autonomia local. Reducció de competències a favor de les
diputacions, centralització del poder en benefici de l'Estat,
reducció del nombre de regidors (posant en perill la
representativitat i el pluralisme polític) o eliminació d'empreses
públiques, entre altres.
Cada cop
tenim menys poder de decisió i la majoria de polítiques que ens
afecten són dictades per organismes supranacionals poc o gens
democràtics al servei del poder financer i les grans corporacions.
Podem acceptar aquesta dictadura o podem posar fil a l'agulla
organitzant-nos per construir un nou model social i polític que
acabi amb les injustícies d'aquest sistema. O ara o mai.