diumenge, 26 de febrer del 2012

Ho fan per fotre

Colla d'irresponsables
Els treballadors i treballadores de TMB han convocat una vaga pel 27, 28 ,29 de febrer i l'1 de març amb l'únic objectiu de fotre al personal. Quina vergonya. I a sobre enmig del Mobile World Congress, que només perjudicarà a la ciutat i Catalunya en general!
La vicepresidenta del govern, la Joana Ortega -la que va falsejar el seu currículum dient que era llicenciada- ho ha dit ben clar: “fer vaga és una irresponsabilitat gravíssima. El congrés de mòbils és més important que els jocs olímpics. Apel·lo al seny i a la responsabilitat i espero que els sindicats tinguin una visió a molt més llarg termini
Evidentment, els treballadors i treballadores de TMB ho fan per fotre. Quina necessitat tenen de fer vaga aquests dies? Per què no fan vaga un dimarts entre setmana a les 2 de la matinada a un carrer perdut de Vallvidrera per on no passi ni Déu? Per què no fan vaga un dia que no molestin a ningú?
Quina vergonya. A qui se li acut fer vaga en ple segle XXI? Si això ja no està de moda! Que l'empresa incompleix el conveni? Que hi ha més de 600 directius fora de conveni que no volen dir el que cobren? Que hi ha algun directiu que pretén jubilar-se amb una paga de 523.000 euros? No passa res.

Vagues
Les vagues, que són un dret fonamental, busquen la major pressió possible sobre l'empresa, i això passa per programar-les els dies que més repercussió tinguin. Escoltant RAC1 i altres altaveus del govern, sembla que els vaguistes siguin poc més que delinqüents. Gent que no té cor i que no pensa en les “importantíssimes repercussions” de les seves accions.
Evidentment, els directius de TMB, que s'enduen el 15% del pressupost destinat a personal, la pujada del bitllet senzill un 38% i de la T-10 un 12%, i la supressió de línies de bus i metro no tenen cap mena de responsabilitat en tot plegat. La culpa és d'aquests fotuts vaguistes que no tenen res més a fer que complicar-nos la vida.

Tranquil·litat
Però tranquils, que el nou govern del PP i els seus “compis” de la CEOE ja han posat fil a l'agulla i en breu plantejaran revisar el dret a vaga, De moment, però, ara que encara hi som a temps, mostrem tota la nostra solidaritat amb els i les treballadores de TMB. Avui són ells, però demà serem nosaltres.

Jo també dono suport a la vaga de TMB!

diumenge, 12 de febrer del 2012

Entrecuix

 publicat a cugat.cat divendres 10 de febrer

Dilluns passat vam tenir l'honor de rebre el MHP (Molt Honorable President) Artur Mas a la nostra ciutat. Com a mostra de malestar i disconformitat amb la política neoliberal del govern de la Generalitat i les seves continues retallades, vaig optar per no assistir al Sant Cugat Tribuna, tot i el suculent àpat que -sospito- va ser servit als comensals.
Per saber què va dir l'MHP a l'acte, doncs, he hagut de fer una ullada als mitjans de comunicació., i n'he extret el següent:

-El President va dir que el govern donarà suport a una reforma que faci el mercat laboral “més àgil i flexible”. Vaja, que a la reforma laboral retrògrada que es va aprovar el 2010 li afegiran alguns retocs més per tal que els grans empresaris puguin fer el que els surti de l'entrecuix i els treballadors i treballadores hagin de callar sinó volen anar a la cua de l'INEM.

-També se'ns va dir que corregir el dèficit públic és quelcom molt dur però que “aquestes són les regles del joc a Europa i Catalunya continuarà sent capdavantera”. Que traduït al català vol dir que la senyora Merkel i els seus coleguis de l'FMI ens tenen tan agafats per l'entrecuix que no tenim cap altra opció que fer allò que ens mana.

-I com ja podíem endevinar sense ser massa espavilats, se'ns va comentar que l'austeritat continuarà al llarg del 2012. Vaja, que ens retallaran fins i tot els pèls de l'entrecuix.

Com podeu veure, tan sols hi ha una cosa divertida en tot plegat: la paraula entrecuix, punt comú del missatge subjacent dels tres titulars. Perquè després diguin que els de la CUP estem en contra de tot, que som uns aixafaguitarres i que no sabem trobar el cantó positiu de les coses.

Si no fos per aquesta paraula, versió educada i políticament correcta d'una altra que té 7 lletres, més divertida -però més grollera- i que acaba en “llons”, el contingut del discurs seria per apretar a córrer  i marxar a qualsevol altre lloc. Menys a Grècia, és clar.