Passat un
temps prudencial per certificar que els maies s'equivocaven (amb això
dels calendaris antics a vegades hi ha un decalatge d'unes
setmanetes), potser caldria obrir una nova línia d'investigació
consistent a aclarir si les interpretacions de les profecies eren
errònies i al que es referien realment els maies
era la fi del sistema en què vivim.
Perquè
el que sembla evident és que això s'ensorra a marxes forçades, ja
que a la quàdruple crisi sistèmica -financera, energètica,
alimentària i ambiental- s'hi afegeix a casa nostra una profunda
crisi del sistema polític. Una crisi, que si bé no és nova, ens
assalta cada dia més només encendre la tv, la ràdio o
les xarxes socials. Així, ahir era l'alcalde convergent de
Sant Hilari, detingut en una operació anomenada Pokemon (el nom de
les operacions requereix una columna monogràfica aviat), però cada
dia en tenim una de nova, sense excepció; alcaldes que fa una
setmana tornaven i ara dimiteixen però segueixen de regidors,
alcaldes de localitats de la Costa Brava que se n'anaven a Rússia
amb “empresaris” de reputació com a mínim dubtosa, micros en
gerros de flors de restaurants on antigues companyes sentimentals més
o menys ressentides expliquen a candidats a la presidència de la
Generalitat que el seu ex traginava sacs amb bitllets de 500 euros,
candidats del PP que es dediquen al noble art de cultivar marihuana i
entregar-la previ pagament a qui ho sol·licita, ex-consellers de la
Generalitat que es dediquen al contraban de tabac...
I
mentrestant, la crisi: el 2013 s'albiren retallades brutals, però
l'Estat segueix gastant 47 milions d'euros al dia en armes. El govern
demana una miqueta més de sacrifici -cada cop queda menys de
penitència i els brots verds ja treuen el cap, diuen- mentre el que
durant dues dècades ha estat el seu tresorer tenia 22 milions
d'euros a Suïssa i, segons les males llengües, es dedicava a
repartir sobres entre els alts càrrecs del partit per completar el
sou. Espanya per davant de tot, però els calés ben lluny, per no
perdre ni un euro en impostos. I amnistia fiscal, és clar:
legalització i normalització del saqueig.
Tinc la
impressió que si no trobem una sortida a tot plegat és perquè no
ens fem les preguntes correctes. I si ens equivoquem a l'hora de
formular les qüestions, la resposta mai serà bona: La qüestió no
és com pot ser que Bárcenas -tot suposadament, per suposat- evadís
22 milions, sinó com pot ser legal que algú tingui 22 milions quan
tantes persones no poden fer ni els àpats diaris o posar la
calefacció? La qüestió no és si el PP, després d'una demostració
més que la mobilització i la perseverança poden canviar les coses,
admet a tràmit o no una ILP sobre la dació en pagament, sinó com
pot ser que un dret bàsic com tenir sostre s'hagi convertit en una
mercaderia i ho haguem acceptat amb total tranquil·litat. La qüestió
no és si s'instal·len inhibidors perquè no es pugui seguir la
intervenció de Draghi al Congrés, sinó perquè aquest senyor és
president del BCE en comptes de ser a la presó per haver ajudat,
durant els anys en què era directiu de Goldman Sachs, a falsejar els
comptes grecs i ocultar el seu deute servint-se d'instruments
financers opacs.
No tenim
al davant, doncs, tan sols una crisi econòmica o una crisi del
govern o el partit que l'ostenta. Tenim una crisi profunda del
sistema polític, que arriba a tots els nivells. Com deia Jon
Idigoras en una brillant intervenció al Congrés a principis dels 90
, “aquesta és una crisi de l'Estat perquè aquest i les seves
institucions fonamentals, des de la corona fins la guàrdia civil,
passant pel Parlament, estan implicats d'una o altra manera en la
corrupció, la injustícia i la falta de respecte als drets
col·lectius i individuals que caracteritza aquesta mal anomenada
democràcia. Son les estructures de l'estat les que estan
contaminades, i la classe política fa de la corrupció una pauta de
comportament orientada al poder i l'enriquiment personal.”
La
qüestió és: hem d'esforçar-nos a reconstruir aquest sistema
podrit -un sistema polític i econòmic que s'ha evidenciat clarament
incapaç fisn i tot de mantenir la població a la qual explota i
depaupera- amb petits pedaços amb llistes obertes, lleis de
transparència, cimeres anticorrupció, etc, o creem quelcom de nou?
