Ara que el president Pujol s'ha adonat que amb Espanya no hi ha res a fer, és de preveure que un gran nombre de persones s'apuntin al nou cavall guanyador: la independència. I com que mai està de més ser previsors, hauríem d'anar tancant alguns temes.
El dia de la independència
Tot i que en aquest país tenim grans analistes i tertulians quehosabentot, no crec que ningú ens pugui avançar la data concreta de la declaració d'independència. Com que el més probable és que no caigui en 11 de setembre (hi ha una probabilitat entre 365) haurem de parlar com resoldre el tema. És clar que el dia de la independència (li direm així?) serà important, però seria injust abandonar l'11 de setembre un cop hàgim guanyat. Davant la nova diada, la resposta dels partits serà variable, com sempre. CiU no es mullarà, el PSC voldrà que la diada es passi a dir dia del federalisme i el PP (o el nou partit que defensi la família i el franquisme) reclamarà que, en tot cas, sigui dia laborable i que s'abandoni el to reivindicatiu.
El nom
Tal i com és aquest país, és de preveure que tindrem problemes a l'hora de decidir el nom: República Catalana o República de Catalunya, probablement. La dicotomia comptarà amb els seus corresponents debats aferrissats, tertúlies i conferències on els ponents més rellevants d'una de les opcions aportaran arguments històrics, polítics i morals per escollir el seu nom i no l'altre.
Com que sóc una persona de consens, i per evitar una guerra fratricida al nou Estat, proposo una solució per desencallar el debat: República Socialista Catalana.
L'11
A tot arreu, en èpoques esportives glorioses, bona part de la població s'aprèn l'alineació i la recita de memòria. Anem practicant: Valdés a la porteria, Oleguer, Puyol, Piqué i Capdevila a la defensa; Xavi. Busquets i Cesc, indiscutibles al mig del camp; i al davant, i aquí ve la polèmica, Verdú, Coro i sí, Bojan.
L'endemà
No ens enganyem, però. L'endemà de la independència, o l'endemà de la ressaca posterior a les celebracions desenfrenades on cometrem tota mena d'excessos, caldrà seguir treballant.
Segurament molts tancaran la paradeta perquè creuran que tot estarà fet o que la resta ja no importa. Res més lluny de la realitat, el dia següent començarà la feina de debò. Amb totes les eines al nostre abast haurem de definir com volem que sigui la nova República. Decidir si volem seguir treballant pels de sempre o per nosaltres mateixos, si volem que el nostre Parlament segueixi sent una sala de reunions on s'implementen les resolucions de l'FMI i la UE o esdevingui d'una vegada per totes la representació del poble, si nosaltres controlem el mercat o ell ens segueix controlant a nosaltres, si posem el nostre granet de sorra per salvar el planeta o seguim mirant cap a l'altra banda mentre el destruïm. Si el nostre futur el construïm nosaltres o se'l carreguen uns altres.
La resta no sé, però els de la CUP ja sabem on serem: De part dels bons fins a la mort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada