És per l'habitatge, per la manca d'oci, pels entrebancs a les entitats i pel poc futur que ens oferiu a la ciutat dormitori que ens heu construït

La diagnosi del Pla Local d'Habitatge ens ofereix, com a titular estrella, que el preu de l'habitatge no és la principal causa de l'emigració dels i les joves de Sant Cugat. La prova és clara: la majoria de joves que marxen ho fan a Barcelona, una ciutat més cara que la nostra.

Bé, no sé si el preu de l'habitatge és la causa principal, no he tingut temps de fer un estudi exhaustiu, però si que sé que el preu desorbitat i insultant de l'habitatge tan sols és un inconvenient més de la ciutat aparador que fa anys que ens estan construint. Necessito dir -el cos m'ho demana- que no entenc que d'aquí al 2013 es calculi que necessitarem 2266 habitatges nous. Qui ha fet aquest càlcul ha passejat per Volpelleres? Per rodar un spaghetti western només falten les boles de pols i palla rodant pels carrers. I Clint Eastwood, és clar.

El preu de l'habitatge, és evident, és un problema inassumible per la majoria de joves. Però la decisió de fer les maletes i anar a Barcelona o altres poblacions limítrofs més assequibles respon a un llarg memorial de greuges. El govern fa anys que ha deixat de banda les entitats del poble. La seva idea de cultura la coneixem bé: elitisme, gestió privada i espectacles de renom internacional. Les entitats de cultura popular i els grups de música locals que s'hi fotin fulles. Els tràmits i burocràcia per poder fer qualsevol acte desmoralitzen el més motivat. Les multes a les entitats que no combreguen amb l'equip de govern són una gota malaia que erosiona dia a dia.

Ara, per si no fos poc amb una ordenança del civisme que posa mil i una traves a les entitats per poder desenvolupar la seva activitat, volen aprovar-ne una altra encaminada a dificultar l'obertura de nous espais recreatius. Diuen que volen evitar molèsties als veïns...

Això és el que tenim. Un govern que, quan un veí truca per queixar-se que uns joves parlen en una plaça, en comptes d'intentar fer pedagogia i explicar que hi ha una cosa que es diu convivència, envia la policia local. Que està més preocupat perquè les parets del poble estiguin impol·lutes que pels 4000 santcugatencs aturats. I això, evidentment, no és casual. Respon a una estratègia clara i implacable que busca foragitar de Sant Cugat tots aquells que no compartim la seva manera de veure la ciutat. Porten més d'una dècada venent Sant Cugat com un balneari que, proper a Barcelona, té tots els serveis haguts i per haver. Darwinisme social. Qui s'adapta bé, i qui no, que foti el camp. Així, els contraris al model de ciutat cada cop seran menys i, ben aviat, podran certificar la defunció de la ciutat i el naixement d'un dormitori d'alt standing pels més acomodats.