Artur I, el salvador
Amb l'hàbil jugada de convocar eleccions autonòmiques més de 2
anys abans del que tocava i aprofitant l'eufòria de la manifestació
més massiva de la nostra història, el Molt Honorable ha aconseguit
-i no li hem de treure mèrit- desviar l'atenció sobre la dramàtica
situació que vivim. Ni les incessants retallades, ni l'opacitat i la
corrupció a la sanitat catalana, ni l'inexorable desmantellament del
sector públic que CiU i els seus socis del PP estan duent a terme
aquí i al país del costat, ni les desenes de desnonaments diaris a
casa nostra. Res de tot això sembla tenir massa importància al
costat de la gran croada engegada pel cabdill Artur Mas.
El director de campanya de CiU Lluís Corominas, però, posa
clàusules al gir sobiranista quan diu que condicionen l'Estat propi
al fet d'obtenir una gran majoria a les eleccions. Segurament,
Corominas encara ha d'aprendre molt del gran David Madí, aquell que,
entre altres perles havia deixat anar que “quan l'esquerra volia
dur CiU davant la justícia, el que feia era amagar la seva veritable
pulsió: tancar-los a la txeca del carrer Sant Elies com feien els
seus correligionaris durant la Guerra Civil”. No obstant això, amb
les seves paraules ens mostra de manera clara i diàfana les seves
intencions: condicionar les eleccions des de l'inici de manera
barroera. Xantatge pur i dur.
Traïdors,
intransigents, infantils i divisors
Sempre he pensat que aquest país en el fons és com el camp del
Barça: 100.000 persones que, mirant-s'ho des de la grada són
dipositàries, cadascuna d'elles, de la veritable i única bona
alienació. Tothom sap què cal fer.
I faci el que faci la CUP, tinc la sospita que ens les sentirem de
tots colors. Si no hi anem, serem els eterns immadurs i covards, els
que no volen ni saben assumir responsabilitats. Si hi anem, estarem
dividint el vot independentista, cometent una greu irresponsabilitat
en un moment cabdal.
De tots els arguments per defensar la unitat de tots els
“independentistes” el més temible és la llei d'Hondt, una llei
més o menys igual de sagrada que la Constitució que no et deixa cap
altra opció que presentar-te en coalició, encara que per això
hagis de renunciar a les teves conviccions i anar de la mà de
persones amb posicionaments diametralment oposats als teus. Per
curiositat: amb qui volen que pactem? Amb el que s'ofereix a Mas “pel
que calgui”? Amb el que va dir que el dia que tinguéssim un Estat
el primer que faria seria trucar als EUA per dir-los que aquí tenen
una base per fer maniobres?
Unitat
Popular
I mentre les cúpules d'alguns partits no es posen d'acord per
col·locar els seus a les llistes, uns altres obrim un procés
assembleari obert arreu del territori per tal de debatre la
conveniència d'anar o no a les eleccions, sobre com fer-ho i què
anar-hi a fer. Seguim fent el de sempre: radicalitat democràtica per
bastir un projecte que vinculi de manera indestriable la llibertat
dels Països Catalans amb la justícia social. Com ho fèiem fa anys
mentre molts dels qui ara ens donen lliçons d'unitat deien que la
independència no tenia sentit.
Perquè sabem que la dreta, encara que es vesteixi d'independentista,
dreta es queda. Perquè notem l'alè de la troika al clatell i veiem
com els que ens han de salvar de tots els mals coincideixen plenament
amb els seus plantejaments. Perquè ni les presses, ni les cortines
de fum ens faran apartar del nostre camí ni renunciar a la nostra
idiosincràsia.
Més enllà de si hi anem o no, de si tenim escons o no, democràcia
de base, coherència i treball a tots els fronts, construint poder
popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada