Això no és el far west però aquí també hi tenim espies

A vista d'ocell, dos colors predominen a la ciutat dormitori d'alt standing: el blau piscina i el verd rotonda. Ja al nivell de les persones humanes, a primera hora del matí, cada 5 minuts més o menys, l'estació dels FGC escup desenes de persones que, travessant la Plaça Lluís Millet, enfilen diverses destinacions. Un col·lectiu especialment representat a aquestes hores intempestives és el de les treballadores domèstiques, majoritàriament llatinoamericanes,per bé que alguna antiga república soviètica també hi diu la seva. També hi ha executius i executives, apressats i impacients per arribar al despatx i posar fil a l'agulla a l'extracció diària de plusvàlua, plogui o nevi. Alumnes de diferents universitats -públiques progressivament privatitzades o privades a seques- caminen desganats, com intuint que quan acabin el lustre reglamentari de carrera -4 anys de matèria i 1 al bar- el seu destí més probable serà atur i més atur.

Els polítics locals i tècnics municipals esmorzen en un bar proper a l'ajuntament, tot i que no tan alegrement com algunes setmanes enrere. No creuen que aquí també passi però, per si de cas, eviten les taules amb gerros de flors o amb elements ornamentals sospitosos. Fa poc s'ha sabut que el president del partit majoritari -aquell que elecció rere elecció destrossa tots els rècords possibles- mantenia relacions contractuals de manera habitual amb empreses de detectius. Res d'il·legal. Però és clar, amb un president i ex-regidor de seguretat ciutadana que té debilitat per l'espionatge -res a dir, a cadascú li agrada el què li agrada- tothom pensa, ni que sigui un moment: “i si a mi m'han investigat?”. La mala sort -carai, ara que havíem aconseguit traslladar un missatge unívoc a la ciutadania- fa que la notícia sobre els suposats seguiments a dos antics regidors d'un dels partits que forma el govern coincideixi en el temps amb un acord de l'ajuntament sobre la transparència.

Com que la ciutat, tot i que les darreres dues dècades ha crescut fins prop dels 100.000 habitants, encara manté força vida de poble, als bars i comerços del centre els rumors van que volen, i tothom té alguna font que li ha explicat del cert que tal persona tenia assumptes tèrbols i per això l'han investigat, que si això és una lluita de poder interna dins de tal partit, que si aquest treballa aquí perquè és amic d'aquell altre, etc.

I és que a la smart city (si home, allò del pas de vianants que s'il·lumina quan hi passes i el rètol que posa quants llocs per aparcar queden) també hi ha atracaments, aturats, desnonats, gent que busca menjar a les escombraries, estudiants sense futur, sales de concerts que havien de ser públiques i ara tenen un gerent de les joventuts del partit que governa... I ara, fins i tot espies. Ja només falten els tiros. Temps al temps.