Abans eren persones, ara són de la BRIMO

Quan encara no havia complert el meu primer any de vida, La Polla Records treia un disc en què, entre moltes altres veritats, s'hi deien frases com: “Era un hombre y ahora es poli” o “sabes que vas a cobrar por dar hostias a la gente”. En això pensava ahir quan, en el transcurs de la manifestació alternativa de l'1 de maig, la Brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra va tallar la manifestació sense motiu aparent. Si no fos que mai he caigut en la temptació d'evadir-me d'aquest món injust i cruel mitjançant el consum d'estupefaents durs i no puc afirmar-ho amb certesa, diria que els antiavalots d'ahir presentaven tots els símptomes associats al consum de cocaïna. I si bé és cert que alguns van mostrar la seva ràbia contra entitats bancàries o mobiliari urbà, el cas és que un bon grup d'agents de la BRIMO va tallar per la meitat una manifestació que transcorria amb tranquil·litat, provocant els manifestants, brandant les seves porres amb les mandíbules a cent, per acabar carregant quan la manifestació ja havia estat desconvocada.

Passat l'ensurt inicial i ja de tornada cap al Vallès, m'assaltaven pensaments com per exemple: com devien ser de petits aquests agents que de grans es dediquen a guanyar calés empaitant i escalfant la gent vestits de robocop? Què va passar perquè, al cap dels anys, aquells innocents infants decidissin dedicar-se a aquesta professió? L'element econòmic hi juga un paper determinant, sens dubte, però per molt que es guanyi pela llarga, no tothom està preparat per dedicar-s'hi. Als agents de la BRIMO me'ls imagino, per exemple, amb pantalons militars el cap de setmana fent pràctiques de tir, practicant kick-boxing o mirant una entranyable i educativa pel·lícula gore. No me'ls imagino, en canvi, llegint un llibre tranquil·lament, passejant amb els seus fills en algun bucòlic paratge del país, gaudint d'un concert al Teatre Auditori de Sant Cugat, o votant la CUP, per exemple. Però és clar, potser m'equivoqui i això només siguin tòpics.

El que és clar és que aquest país té un problema, a part del 3%, que es diu BRIMO. Perquè qualsevol amb ulls a la cara pot veure que cada cop que hi ha mobilitzacions i els treuen a passejar, hi ha enrenou del bo. Ulls fora amb pilotes de goma, cops de porra indiscriminats, intimidació, insults gratuïts i detencions de molta gent que simplement es manifesta. Molts hem sentit i hagut d'aguantar comentaris de l'estil “a ver si en tu primer dia pillas a uno” o “cállate guarro”, sovint en un impecable ús del registre col·loquial de la llengua de Cervantes. La BRIMO atempta contra drets fonamentals com el de manifestació, perquè per molt que els tertulians del grup Godó insisteixin en el seu argumentari de “alguna cosa hauran fet” o “si protestes, assumeix les conseqüències”, desfilar com un exèrcit, carregats amb escuts i armes de foc abans de l'inici d'una manifestació, és coartar aquest dret, aquí i a la Xina Popular.

Però és clar que aquests alumnes avantatjats en l'assignatura de violència no tenen massa matèria grisa per decidir què fan i què no. Que reben ordres, vaja. Perquè el govern dels millors, per respondre a la situació de creixent conflictivitat social derivada de la crisi del sistema, no té cap altra alternativa per mantenir l'ordre que fomentar la por al sistema. I no ho dic jo, ho diu Felip Puig. I el senyor Espadaler, que ha superat amb nota el seu primer examen important, abans de parlar de coses de les quals no té ni punyetera, idea estaria bé que un dia vingués a una manifestació d'incògnit i veiés com actuen els seus esbirros. Almenys així, quan negués l'actuació desproporcionada i qualsevol altra acusació, mentiria amb coneixement de causa. Ah, i si aquest és el país que ens volen construir, per molt que li diguin Ítaca o algun nom per l'estil, se'l poden ficar per allà on més els plagui.