No parlaré dels grans beneficis que té HP any rere any. No diré que el 2010 va ser el cinquè any amb beneficis rècord. No qüestionaré que tinguin un 30% de treballadors subcontractats mentre els seus Directors executius reben indemnitzacions obscenes quan dimiteixen o són acomiadats: Leo Apotheker va ser acomiadat a finals de 2011 -després de no haver arribat a l'any dirigint l'empresa- i va rebre prop de 10 milions de dòlars i 156.000 accions; Mark Hurd, el seu predecessor, va sucar una mica més: 12 milions d'euros trinco trinco i 16 en accions de la companyia després d'haver dimitit arrel d'un escàndol sexual.
Parlaré dels i les treballadores que estan acomiadant arreu de l'Estat, també a Sant Cugat. Treballadors que, a diferència d' Apotheker i Hurd, arriben a casa amb les butxaques buides i amb un futur incert. Des de la tardor de 2011 a HP s'està produint un degoteig d'acomiadaments (26 a tot l'Estat de moment) i la companyia, a diferència d'altres països europeus on està arribant a acords per evitar els acomiadaments, no sembla tenir cap intenció de pactar i prefereix tirar pel dret, amb l'únic objectiu de maximitzar més i més els seus beneficis.
Els treballadors i treballadores d'HP no demanen privilegis, ni accions, ni indemnitzacions. Demanen poder treballar i que, enmig de la pitjor crisi econòmica en molt de temps, no els deixin amb una mà al davant i l'altra al darrere. Demanen que no els acomiadin de manera improcedent i innecessària.
I em titllaran de demagog, però faig números i sabeu què veig? Que si s'haguessin estalviat -només una mica, eh!- les indemnitzacions milionàries, ara no només no caldria acomiadar treballadors, sinó que podrien millorar les condicions dels que ja tenen i fins i tot contractar-ne més. Això, però, suposo que no va amb ells.
Això és el capitalisme. Això és el que toleren els nostres governs. Això és el que avui està passant a HP, el què passa fa temps a Delphi i SHARP i el què, tard o d'hora, ens passarà a tots i totes. Si no fem quelcom per canviar-ho d'una vegada per totes, és clar.
Parlaré dels i les treballadores que estan acomiadant arreu de l'Estat, també a Sant Cugat. Treballadors que, a diferència d' Apotheker i Hurd, arriben a casa amb les butxaques buides i amb un futur incert. Des de la tardor de 2011 a HP s'està produint un degoteig d'acomiadaments (26 a tot l'Estat de moment) i la companyia, a diferència d'altres països europeus on està arribant a acords per evitar els acomiadaments, no sembla tenir cap intenció de pactar i prefereix tirar pel dret, amb l'únic objectiu de maximitzar més i més els seus beneficis.
Els treballadors i treballadores d'HP no demanen privilegis, ni accions, ni indemnitzacions. Demanen poder treballar i que, enmig de la pitjor crisi econòmica en molt de temps, no els deixin amb una mà al davant i l'altra al darrere. Demanen que no els acomiadin de manera improcedent i innecessària.
I em titllaran de demagog, però faig números i sabeu què veig? Que si s'haguessin estalviat -només una mica, eh!- les indemnitzacions milionàries, ara no només no caldria acomiadar treballadors, sinó que podrien millorar les condicions dels que ja tenen i fins i tot contractar-ne més. Això, però, suposo que no va amb ells.
Això és el capitalisme. Això és el que toleren els nostres governs. Això és el que avui està passant a HP, el què passa fa temps a Delphi i SHARP i el què, tard o d'hora, ens passarà a tots i totes. Si no fem quelcom per canviar-ho d'una vegada per totes, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada