Aldaia,
Atenes, Bucarest
Fa 15 dies els bombers d'Aldaia (País Valencià), alertats per un
veí que feia dies que notava una olor especialment desagradable
provinent del pis del costat, descobrien una dona que feia prop de 2
mesos que era morta. El seu fill de 22 anys, que vivia al mateix pis,
no havia notificat la seva mort perquè depenia de la pensió de 600
euros per subsistir. Abans que morís, la seva mare i ell vivien de
la pensió i la mendicitat.
Una setmana
més tard, un jubilat grec de 77 anys es va suïcidar d'un tret al
cap davant del parlament mentre cridava que no volia deixar deutes
als seus fills. En una nota que va deixar escrita, deia que l'actual
govern no li deixava cap altra opció que buscar el menjar a les
escombraries. La pensió que durant 35 anys havia pagat s'havia
esfumat entre plans d'ajust, retallades i rescats de la troica, i ara
no veia cap altra sortida que treure's la vida.
I fa una mica més d'un any, un home de 41 anys es llençava al buit
des de la part més alta del parlament romanès cridant “heu tret
el pa als meus fills!”. Electricista de 41 anys amb dos fills, un
d'ells autista, havia perdut l'ajuda que rebia per tenir cura del seu
fill, i no per casualitat. El 2009 el govern romanès havia accedit a
un crèdit internacional de 20.000 milions d'euros. Les condicions
imposades per l'FMI eren les de sempre: reducció de salaris públics,
retallada i eliminació d'ajuts socials, etc.
Rescat
I els últims dies es parla molt d'un possible rescat a l'Estat
Espanyol. I li diuen així perquè cal posar nom a les coses, perquè
anomenar rescat al que fan els nois de l'FMI i el BCE és com quan
els EUA van batejar la invasió d'Afganistan amb els noms de Justícia
Infinita i Llibertat duradora.
Quan la troica assumeixi el poder, s'ha acabat el bròquil. Els
governs electes ja no serviran per res, i un grup de funcionaris
europeus decidiran què podem fer i què no. El Parlament haurà
d'aprovar sí o també les condicions que ens imposaran per tal de
rebre els diners promesos: Privatitzar-ho tot (si és que encara
queda res per privatitzar), acomiadar entre una cinquena i una quarta
part del funcionariat, i liberalitzar encara més el mercat laboral,
entre d'altres. Si avui la situació a casa nostra ja és
insostenible, amb un atur juvenil que supera tots els límits, amb
desenes de desnonaments diaris i amb una progressiva precarització
de les vides de la majoria, després d'un hipotètic rescat semblarà
que hagin passat les tropes d'Atila l'hun: ni les males herbes
tindran esma per créixer.
Això és
el sistema
El sistema s'esforça a diari per deixar palesa la seva inviabilitat
i ho aconsegueix amb escreix. Res de fracàs ni de crisi econòmica
temporal: el sistema ÉS això. El sistema és Aldaia, Atenes i
Bucarest. I fins que no ho tinguem clar i ens arremanguem per
construir quelcom nou, els pedaços que anem posant a aquest sistema
pervers des de l'origen només faran que agreujar la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada