Ja ho deia La Polla Records

El grup basc La Polla Records deia, ja fa uns anyets en un dels seus poemes musicats, que “delinqüència és tot allò que fa perillar el seu txollo”. Canviem la paraula delinqüència per violència i ja tenim la millor definició de totes les que aquests mesos de llarg i unívoc debat en tertúlies i diaris han intentat establir.

Els que governen, aquí i al país del costat, creuen que la violència és, únicament i exclusiva, tot allò que fa perillar l'status quo, com ho demostra la nova i flamant pàgina web en què els Mossos demanen ajuda i “col·laboració ciutadana” per tal d'identificar els causants de la violència urbana. Mirant el símptoma i no el problema real -un profund malestar social fruit de la profunda crisi que vivim- ni es plantegen atacar l'origen i dediquen tots els seus esforços -i els nostres calers, sigui dit de pas- a reprimir aquells que no combreguen amb el discurs del “no hi ha alternatives” i “tots som al mateix vaixell i hem de col·laborar”. El ministre de l'Interior del govern dels millors, Felip Puig, no se n'amaga: Vol que “tinguem por al sistema” i avança, sense provocar en els nostres rostres el més mínim gest de sorpresa: “aniré més enllà de la llei”. Amenaça també als intel·lectuals, acadèmics i periodistes que, amb la seva ploma enverinada, han esdevingut còmplices d'aquesta orgia de violència que viuen els nostres carrers.

Però perquè els periodistes no diguin que parlem de temes que no interessen als i les santcugatenques, parlarem de la vessant local de la cacera de bruixes. Fa un mes, el portaveu del grup municipal del PP, Jorge Carreras, enviava a tots els grups polítics i mitjans locals un correu electrònic amb el títol “Articulos de opinión: violència política”. En aquest, s'enllaçaven tres columnes: Una de l'Aina Serra al TotSantCugat, una del Victor Alexandre a Cugat.cat i una de meva en aquest mateix portal. Segons Carreras, aquests escrits anaven més enllà de la llibertat d'expressió i alguns fins i tot entraven en el terreny penal, pel qual recomanava al govern municipal que consultés amb un especialista. Segons el demòcrata Carreras, les nostres afirmacions, que “inciden particularmente en los sectores mas intelectualmente débiles de nuestra población” poden provocar en un futur proper fenòmens indesitjables de violència. Ells, evidentment, no tenen cap responsabilitat en res del què està passant.

Dugui la bandera que dugui, la dreta fa el mateix a tot arreu. I ara que ens trobem en una crisi social d'abast incalculable, es dedica a fer de vigilant de la minoria que ostenta els privilegis. Gasos lacrimògens, pilotes de goma, enduriments penals i vulneracions de drets essencials. Com Franco la setmana abans de visitar Barcelona, abans del Primer de Maig i de la cimera del Banc Central Europeu es deté i s'empresona a activistes socials de manera injustificable jurídicament. Això si, amb molta corbata, molt bona educació i amb un somriure democràtic d'orella a orella.

I com que he començat amb una citació, clouré la columna amb una altra de brutal actualitat tot i ser escrita fa més de 80 anys. És de Bertold Brecht.

“Hi ha moltes maneres de matar.

Poden enfonsar-te un ganivet al ventre.

Negar-te el pa.

No curar-te quan estàs malalt.

Entaforar-te en un habitatge penós.

Empènyer-te al suïcidi.

Torturar-te fins la mort mitjançant el treball.

Dur-te a la guerra, etc

Només algunes d'aquestes coses estan prohibides en aquest estat.”

I em permeto afegir: I als nostres governants el que més els preocupa són uns quants contenidors cremats.