Vaig al ple municipal
calentet. Al matí he llegit que el senyor De Guindos, el crack que treballava a
Lehman Brothers i ara duu les regnes de l’economia espanyola, diu que Bankia
ens costarà prop de 12.000 milions. Més tard sento que la darrera onada de retallades
reduirà a menys de la meitat el pressupost destinat a les polítiques
d’integració laboral del col·lectiu de discapacitats. Més de 30.000 persones
quedaran desateses, desenes d’entitats socials faran fallida i hi haurà milers
d’acomiadaments.
Mitja hora abans de
començar, l’Assemblea de Docents ha convocat una concentració davant de
l’ajuntament en defensa de l’escola pública i contra les retallades. Volen
presentar una moció d’urgència i tres grups municipals ens la fem nostra. L’aritmètica
i la manca de ganes de debatre de CiU, però, fan que no s’accepti la proposta i
que se’ls emplaci a presentar-la de cara al ple de juny. Com sempre que hi ha
alguna reivindicació, es limita l’accés a la sala de plens. La protesta segueix
al vestíbul.
A jutjar per les
cares que fan, prop de 20 regidors estan més preocupats pels excessius decibels
d’una protesta pacífica que pel contingut del manifest que els representants de
professors i alumnes llegeixen, en el qual s’alerta de les profundes
conseqüències de les retallades, que dificulten el funcionament normal dels
centres (en alguns fins i tot han hagut de prescindir de la calefacció) i
recauen especialment sobre aquells que tenen menys recursos.
Alguns membres del
partit que governa la ciutat aprofiten per fer anar el twitter: “Una pena que
el col•lectiu d'educadors no respecti als ciutadans de #santcugat
i el bon funcionament de la democràcia amb el Ple”. “Hi ha persones que creuen
que per defensar els seus drets han de trepitjar els dels altres. Ha passat
avui al ple de Sant Cugat. Llàstima”.
Ho llegeixo més d’un
cop, incrèdul, i penso que alguna cosa va malament quan, enmig de la gravíssima
situació que estem vivint a tots els nivells i amb centenars de ciutadans
exercint la seva llibertat d’expressió i manifestació, els que governen diuen
aquestes coses. Sempre he pensat que tenir moltes carreres i màsters, un swing
immillorable, llegir “Expansión” i emprar nombrosos tecnicismes en anglès no té
res a veure amb conèixer la realitat del carrer, més aviat tot el contrari.
I si els molesta el
soroll, que s’ho prenguin amb calma. Ja poden anar comprant micròfons i
altaveus més potents, perquè al ritme de les retallades del demolidor tàndem Rajoy-GovernDelsMillors,
dilluns van ser professors i alumnes, demà seran els treballadors de la sanitat
i demà passat serà la gent d’ASDI o alguna de les 103.000 famílies catalanes
que no té cap ingrés.
No hi ha alternativa
Però ja se sap, l’Ajuntament
no pot fer-hi res. No hi ha alternativa a les retallades, com tampoc n’hi ha a
les bales de goma que treuen ulls i rebenten cranis amb l’objectiu de mantenir l’ordre i la seguretat. Justícia Social?
Lluitar contra els causants del malestar? Res de res.
Com que tot el que
no tinc de coneixements de física quàntica ho tinc de memòria, puc dir, sense por a equivocar-me, que cada
cop que algú prengui mal per culpa d’una bala de goma recordaré aquest ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada