Breu diccionari d'un any a l'ajuntament

Ara fa un any  em van preguntar si jurava o prometia “per la meva consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec de regidor amb lleialtat al Rei, respecte als drets de la persona i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat i l’Estatut de Catalunya?” i vaig respondre que si, que ho prometia perquè m’hi obligava la llei, alhora que em comprometia a treballar per abolir la monarquia i per aconseguir una constitució que garantís els nostres drets socials i nacionals. Un any després de fer de regidor a l’ajuntament, trobo convenient fer alguns comentaris, en forma de breu diccionari.

Edat mitjana

Època on voldrien que tornéssim els 4 regidors que seuen davant meu, lleugerament cap a l’esquerra.  Al Tea Party serien l’ala dretana. Al Congrés del PP de Catalunya van ser els únics que van votar en contra de la ponència social i algú els va acusar de traïdors. Suposo que devien votar en contra perquè Alicia Sánchez Camacho és mare soltera i massa catalanista.

Toc d’atenció

Acció que duu a terme l’alcaldessa quan algun regidor diu alguna inconveniència. A mi m’ha cridat l’atenció dues vegades. La primera per defensar-me després que l’afable Bruno de Salvador em comparés amb un nazi (curiosament a ell no li va dir res). La segona, per comentar una notícia que havia llegit a diversos mitjans, que deia que el pare d’Artur Mas tenia més de 800.000 euros evadits a Liechtenstein. Un compte del qual, fins el 2002, sempre segons l’article, el Molt Honorable President, era beneficiari.

Mocions que toquen i mocions que no toquen

Darrerament, s’ha qüestionat si el ple ha de debatre temes que superin l’àmbit municipal. S’intenta pressionar perquè no es parli de política general i ens limitem temes locals. L’alcaldessa, durant el debat d’una moció presentada pel PP, va esbroncar-nos a tots per presentar mocions no municipals. Ho trobo completament normal. Si jo fos de CiU també intentaria evitar que es debatés sobre retallades, frau fiscal o sobre el “suposat” finançament irregular a través de Ferrovial i el Palau de la Música. Si només debatéssim sobre temes locals i els plens acabessin en menys de dues hores, molts periodistes i opinòlegs ens criticarien perquè treballem poc. Posaria la mà al foc i no em cremaria.

Curiositats curiosament curioses

Potser sóc massa jove o potser és el fet d’haver patit una brutal dictadura catalanista amb educació només en català el que ha fet minvar les meves capacitats de comprensió. Suposo que d’aquí a uns anys maduraré i m’adonaré que intentar ser coherent no duu enlloc i acceptaré que la política és així. De moment, però, hi ha coses que em desconcerten, com per exemple el fet que CiU i el PSC no votin en contra la monarquia amb arguments més o menys esotèrics. O que alguns partits presentin mocions sobre temes que durant els anys que han estat al govern no els han preocupat en absolut. Vegi’s cobrament de l’ IBI a l’església, dació en pagament o reforma laboral.

Pell molt fina

Característica compartida per bona part de l’equip de govern. Preguntar o dubtar del que s’està fent no és sinònim de difamar. D’acord que tenen majoria absoluta, però podem dir el que pensem, no?