Són uns miserables

Amb diürnitat i traidorïa estival, aquest cop en dimecres i no en divendres, el titella Rajoy ens ofereix una rastellera de mesures diametralment oposades a les que duia al seu programa electoral entre els aplaudiments insultants dels seus coreligionaris. Una d'elles, Andrea Fabra, deixa anar un significatiu “que se jodan” quan s'anuncia la retallada de la prestació d'atur. Duran Lleida, aquest personatge que no ha treballat en tota la seva punyetera vida i entre setmana viu a una suite de luxe d' un hotel de 5 estrelles, valora positivament la mesura perquè “no s'ha de fomentar el subsidi”. I ho diu sense envermellir, amb dos collons.

S'ha de ser molt, molt miserable per anunciar aquestes mesures sabent que anualment et gastes 18.000 milions d'euros en armament, mentre amnisties els evasors fiscals en comptes de perseguir-los, mentre salves els bancs amb diner públic o mentre ni contemples abordar una reforma fiscal en clau progressiva. S'ha de ser molt miserable per intervenir els ajuntaments i atemptar de manera definitiva contra l'autonomia local mentre ni et planteges la qüestió dels centenars d'escalfacadires de Senat o diputacions. S'ha de ser molt miserable perquè ni et tremoli la veu mentre anuncies les mesures més dures que es recorden, revestint-les d'inevitabilitat quan en realitat el que vols és externalitzar, privatitzar i desmantellar tot allò que faci olor a públic. S'ha de ser molt miserable per demanar sacrificis quan no has patit mai per arribar a final de mes i t'has passat la vida vivint a la part alta de la classe política.

El que no entenc és la insuficient retallada pel que fa al nombre de regidors dels ajuntaments. Haurien d'anar tots al carrer perquè -total- després de vendre totes les empreses públiques, intervenir els comptes i buidar els edificis municipals de funcionaris (ja se sap, aquells cabrons que fan servir les hores de feina per fer gestions personals, llegir novel·la lleugera o jugar a l'Angry Birds, tot menys treballar) amb dos o tres tecnòcrates degudament encorbatats, educats a ESADE i molt emprenedors, ja n'hi haurà prou i de sobres.

Això tot just comença

I com que mentrestant, ves per on, els mercats no responen, la borsa cau i la prima de risc segueix pels núvols, és de preveure que aquest paquet de mesures només sigui el principi. I si no fem quelcom, FMI, BCE i els seus delegats locals enfonsaran aquest país i el del costat en la més absoluta de les misèries, com han fet allà on han aplicat les seves receptes. Ens parlaran de legalitat i de respecte a les condicions imposades, però ja fa massa anys que parem l'altra galta i juguem al seu joc, i així ens ha anat. Hem de començar a desobeir les lleis i els ajustos dictats des d'organismes que ningú ha escollit i que només representen els interessos d'una minoria. O nosaltres o ells.

De moment, i assumint el risc de ser acusat d'incitar a l'odi, la violència, etc etc, encoratjo els i les santcugatenques a interpel·lar als responsables de les retallades de la nostra ciutat quan se'ls trobin pel carrer, a la fruiteria o jugant a pàdel. Que els demostrin que les seves injustes mesures no són ben rebudes i notin l'alè del malestar popular creixent. Com a mínim, que no els surti gratis.