El rescat
Sense ànim d'espatllar la festa, he de dir que el rescat m'ha
decebut. Francament, després de l'enrenou dels últims mesos jo
esperava, com a mínim, paracaigudistes teutons de metre vuitanta
caient elegantment i oferint flors a les pubilles locals com a mostra
de bona voluntat. Això o un grapat de valquíries cavalcant, amb
Wagner de fons, extripant tots els excessos i
perdonant la nostra inconscient i mediterrània societat per haver
viscut tants i tants anys per sobre de les nostres possibilitats.
Però res de res. Ens rescaten amb 100.000 milions d'euros i al dia
següent la prima de risc – aquesta cosa de la qual tothom parla i
ningú té ni punyetera idea de què és- segueix pujant i “els
mercats”, segons els titulars de la premsa seriosa, segueixen sense
oferir treva.
El mateix de sempre
I encara que estigui de moda dir que els plens municipals no
serveixen per res i que s'hi tracten temes que no interessen als i
les santcugatenques, aquest darrer ple de juny ens ha servit, com a
mínim, per certificar una sospita secular que fins ara no havíem
aconseguit verificar: que hi ha vida a altres planetes. N'hi ha
d'haver per força, perquè cada cop que sento parlar algun del 4
genets de l'apocalipsi (Bruno & company) de les excel·lències
de la Constitució i de la seva vigència per, per exemple, combatre
les desigualtats de gènere, penso que o bé el Barroc ha tornat -en
forma i contingut- o bé jo no visc al mateix planeta que ells.
Serveixen també per veure que l'equip de govern té un profund
respecte per les tradicions nostrades i practica, dia si dia també,
l'ancestral joc de “la treballadora autònoma del sexe i la Ramona
Petita” (la Puta i la Ramoneta en versió políticament incorrecta,
segons l'alcaldessa): Mentre els encaputxats d'en Puig detenen
vaguistes, entre ells membres de les CUP, al ple CiU s'erigeix com a
paladí del sobiranisme defensant una moció de l'Assemblea Nacional
Catalana. La culpa és tota dels espanyols, que no tenen ni idea de
res i malgasten els nostres diners. Quan visquem a la seva Catalunya
idíl·lica amb consellers com Boi Ruiz o Felip Puig defensant els
interessos dels de sempre, tot anirà com una seda. Segur.
Festa Major
Per sort, però, no tot són males notícies i falten pocs dies per
la festa major. I encara que no toqui Kortatu, tindrem els Dröpools
per partida doble, Esquerda al Des-plaça jove, i el
només-apte-per-valents potaje del CPA, entre d'altres. També
tindrem les festes alternatives, 3 dies d'autogestió, compromís i
lluita a la plaça Pep Ventura: Des del pregó a càrrec de la gent
de CGT-Hewlett Packard fins a la festa dels Rumb al Bar. Uns dies on,
com deien en aquell disc de l'Albert Pla, podem fer el que vulguem
perquè som en un país lliure. Això si, que no us vegin i fins les
3 com a molt, que sinó els veïns es queixen.
I dedico aquesta columna, escrita -com us haureu adonat- en aragonès
oriental, a l'Andreu, militant tortosí de l'esquerra independentista
que, mentre nosaltres estem de festa, seguirà tancat a Can Brians.
Per ell i per tots els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada