Dimecres
al Teatre de la Unió, davant de 150 persones, un dels oradors de
l'acte de la CUP citava un cèlebre científic que deia: “Si
busquem resultats diferents no podem fer el mateix sempre”. Malgrat
aquesta evidència, és molt probable que gran part dels i les
catalanes aquest diumenge tornin a fer el que sempre han fet: Votar
els de sempre, els que ens han dut fins aquí.
No em
refereixo només a la dreta que mana aquí i allà aplicant
implacablement el receptari de la dama de ferro. D'esquerra a dreta
de l'hemicicle, les forces polítiques del Parlament porten dècades
gestionant l'autonomisme i posant pedaços més o menys reeixits a un
sistema polític i econòmic inviable. Uns fent-nos creure que és el
millor dels sistemes possibles i altres assumint-lo com a mal menor i
intentant edulcorar-lo. Per acció o per omissió, tots -absolutament
tots- han acceptat les regles del joc.
Alternativa?
Quina
alternativa poden plantejar les “esquerres” que seuen al
Parlament? Quina capacitat de transformar res tenen si estan
endeutades milionàriament amb els bancs? Quines esquerres? Les que
han aprovat reformes laborals i han iniciat les retallades? Les que
ocupaven consells d'administració de les caixes i van tolerar la
bombolla especulativa i esperonar la privatització de serveis
públics? Les que ens van imposar Bolonya i quan vam sortir al carrer
per dir que no volíem que convertissin la universitat en un
supermercat ens van convèncer a cops de porra? Les que només surten
al carrer quan estan a l'oposició? Les que conviuen alegrement amb
la tupinada dels blocs electorals als mitjans però quan fan un debat
a 3 posen el crit al cel? Les que s'han convertit en empreses que
reparteixen càrrecs i escalfen cadires a diputacions, consells
comarcals i altres organismes?
Assimilades
per les institucions i sense contacte real amb el carrer, absorbides
per les dinàmiques d'un sistema polític viciat i acomodades i
convertides en classe política, no representen cap alternativa.
I és que
de res serveix posar a règim a la bèstia ni posar-hi quatre
pedaços. Això no funciona i a la CUP hem decidit fer una esmena a
la totalitat a una estafa que ens nega el futur. Volem la
independència des de fa 40 anys, independentment de modes i
enquestes. Tenim molt clar que sense sobirania econòmica no hi ha
independència i que de res haurà servit tot plegat si la capital es
trasllada de Madrid a Berlín. No volem pagar un deute il·legítim
perquè a qui pertoca pagar els plats trencats és als bancs que
l'han generat, i creiem que recursos imprescindibles com l'aigua i
l'energia han de ser patrimoni de tots.
Som
diferents pel què pensem, però també per com ho fem. Perquè no
demanem crèdits als bancs i ens autogestionem. Perquè hem limitat
els sous i els mandats dels futurs parlamentaris i ens hem prohibit
la duplicitat de càrrecs. Perquè creiem que fer política és
defensar interessos col·lectius i no viure d'aquests.
I tot
això no són paraules maques, retòrica buida o 4 eslògans ben
trobats. És el que fem als pobles i ciutats on tenim representació
o governem. Perquè mentre ens privatitzen Aigües Ter-Llobregat, als
municipis en què governem municipalitzem l'aigua. Perquè fem
consultes populars per decidir sobre urbanisme i organitzem trobades
veïnals per tractar qüestions tan importants com el pressupost.
Perquè lluitem per destapar l'amiguisme i la corrupció. Perquè
denunciem l'especulació i elaborem reglaments de pisos buits per
fomentar el lloguer social. Perquè ens tanquem als ajuntaments per
denunciar el segrest de la democràcia i el xantatge dels bancs.
Diumenge
cal posar un peu al Parlament per dur-hi aquesta veu. I dilluns
seguirem, com sempre, a tots els fronts. Perquè ho volem tot i no
renunciarem a res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada