Ja fa dos anys que a la pregunta de “jura o promet per
la seva consciència i honor, complir
fidelment les obligacions del càrrec de regidor amb lleialtat al
Rei, respecte als drets de la persona i guardar i fer guardar la
Constitució com a norma fonamental de l’Estat i l’Estatut de
Catalunya?” vaig dir que sí perquè m'hi obligaven, però que al
què em comprometia de debò -i no perquè m'hi obligués cap
constitució ni llei- era a treballar per la justícia social i la
llibertat nacional del meu poble. Després de 24 mesos, més de 30
plens i centenars de propostes i discussions, em permeto fer alguns
comentaris.
I
tu més
Al ple municipal, aquella escenificació mensual en què
molt sovint et preguntes si realment estàs fent quelcom útil, una
de les dinàmiques habituals és l'”I tu més”, consistent en
criticar el què fan els altres partits prescindint totalment de la
coherència i del mínim sentit de la vergonya. Els qui ara no tenen
el govern, critiquen l'actual perquè fa coses que ells abans feien i
viceversa. “Ens van deixar el país pitjor del què ens pensàvem”
o “vostés quan van governar feien el mateix” són oracions
recurrents que avorreixen el ciutadà més motivat i afavoreixen una
miqueta més a la desafecció que tan els preocupa després de cada
comptesa electoral. Tan o més preocupant que la dinàmica en sí,
considero el fet que molts semblen sentir-se còmodes dins d'aquesta
dinàmica que no duu enlloc.
Les
mocions se les endú el vent
Quan s'aproven mocions i els conseqüents acords,
estaria bé, encara que fos per dissimular i esmorteïr la duresa
d'aquesta majoria absolutíssima, dur-los a la pràctica. Al darrer
ple ,des de la CUP vam plantejar una moció de suport a la difusió i
realització d'actes de les entitats que demanava, entre altres
coses, estudiar l'exempció de fiances o l'assumpció de
l'assegurança de responsabilitat civil per les entitats sense ànim
de lucre (cosa que es fa a altres llocs), treballar per la celeritat
en la resposta a les instàncies o el compliment d'un acord de feia
dos anys pel qual s'instal·larien cartelleres d'ús exclusiu per les
entitats. Després que a la moció li féssin tantes esemenes que no
l'haurien reconegut ni els seus pares amb el DNI a la boca, vam
decidir retirar-la. Perquè som aquí per defensar interessos
col·lectius i no per aprovar acords estèrils.
Legalitat
i legitimitat
Al llarg d'aquests dos anys, el debat al voltant de la
legalitat i la legitimitat ha aflorat permanentment, i nosaltres no
ens cansarem de dir-ho: Més enllà que les lleis siguin el reflexe
dels interessos dels que manen, si no serveixen per servir a la
ciutadania, s'han de canviar. I mentre no es canvien, és legítim
desobeir-les, si s'escau. Què hem de fer sinó mentre treuen a la
gent de casa seva per donar-la als bancs? Què hem de fer si no ens
deixen fer una cosa tan elemental com un referèndum per expressar la
nostra voluntat?. Què hem de fer si qui ha arribat al govern ho ha
fet mentint amb promeses que sabia impossibles i aplica mesures
diametralment oposades al seuew programa? Ens hem de quedar quiets
mentre veiem com ens hipotequen el futur perquè la llei els empara?
Dedicatòria
I com que aquesta és l'última columna de la temporada,
vull enviar els meus millors desitjos a dos il·lustres santcugatencs
que aquest any s'han retirat de la primera línia: Primer de tot a en
Lluís Recoder, exalcalde i exconseller que, després que la seva
conselleria hagi malvenut Aigües Ter-Llobregat i Tabasa, (vendes de
les quals, com els demés catalans, els santcugatencs patirem les
conseqüències) ha desaparegut completament de l'arena política i,
sempre segons les males llengües, no agafa el telèfon als mitjans
locals per dir què en sabia ell de l'espionatge de Xavier Martorell
a membres de l'equip de govern. L'altre record és per l'esmentat
Xavier Martorell, que alliberat dels seus càrrecs de president de
CDC a Sant Cugat i cap dels serveis penitenciaris de la Generalitat,
als quals va renunciar per motius de salut i personals (sic) ,
deu estar gaudint de les millors vacances dels últims anys. Que
durin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada