Hipocresia, tupinades i pa de xapata

Fins que he enviat aquesta columna he estat dubtant si fer-ho o no, en senyal de condol per l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó. Però després de pensar-hi he decidit que seria molt hipòcrita i profundament estúpid per part meva deixar de fer el que faig normalment, quan cada dia al món moren milers de persones a conseqüència de les injustícies inherents al sistema, per violència de gènere o per algun altre tipus de modalitat de mort violenta i ningú diu ni piu. Vaja, que ningú amb dos dits de front suspendria les seves activitats habituals -ja sigui escriure una columna o fer una campanya electoral, per dir alguna cosa, per una mort d'un càrrec polític (coneguda com la dona dels 13 sous) i al dia següent miraria cap a una altra banda quan algú a qui estan a punt de desnonar se suïcida o quan 200 immigrants desapareixen prop de Lampedusa-. Columna enviada, doncs.

Acabar enviant aquesta columna a temps, tanmateix, no ha estat una empresa fàcil. Represa la campanya electoral -ja que l'aturaven podrien haver-ho fet de manera indefinida i estalviar-nos un patiment innecessari- em vaig trobar amb el dilema de sempre: sobre què escriure la columna?. El primer que em va passar pel cap va ser comentar quelcom sobre la campanya de les eleccions europees. Hauria pogut parlar, per exemple, de la facilitat/cara dura amb què el candidat de Ciutadans, Javier Nart, ha justificat tenir un compte a Suïssa i ha seguit fent campanya omplint-se la boca de renovació i altres bondats. Hauria pogut parlar també de les sensacions contradictòries que em provoquen algunes proclames: quan veig gent del PSOE parlar de reaccionar, de canviar Europa o de qüestionar l'austeritat i les retallades no sé si riure o anar corrent al lavabo. O , perquè no, de l'entrevista que vaig veure a un dels candidats a presidir la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en què deia, sense que se li escapés el riure ni un moment, que estava tan content per les millores que estava experimentant l'Estat Espanyol gràcies a les reformes de Rajoy i al sacrifici dels espanyols.

Però les eleccions europees són, a més a més de poc participatives, profundament tedioses. Com que m'agrada més la política local, doncs, vaig pensar que la columna podria girar al voltant de la moció que des de la CUP presentem al proper ple per la igualtat d'oportunitats de totes les candidatures, tinguin o no representació. Hauria comentat que la qüestió dels blocs electorals, que vulneren el criteri periodístic, o el fet de repartir les zones per penjar cartells segons els resultats a les darreres eleccions són una forma contemporània de tupinada, ja que no donen les mateixes oportunitats a tothom i contribueixen a què es perpetuï l'actual estat de les coses. Estic profundament intrigat per veure què votaran els diferents grups al ple i com justificaran alguns el seu vot contrari a una qüestió de democràcia tan elemental.

La ciutat dels forns

Però he acabat optant per tractar una qüestió molt més prosaica que fa temps que em preocupa: Els forns de pa a la nostra ciutat. I és que, a part de ser la ciutat amb més directors executius (CEO) per càpita, de tenir passos de vianants que s'il·luminen quan passes, tenir la ràtio més alta de socis del Futbol Qatar Barcelona o estar lluitant dia a dia per esdevenir la població que expulsa més persones perquè no es poden pagar el lloguer, estic convençut que Sant Cugat és la ciutat amb més forns per habitant dels Països Catalans i del món en general. Per què n'hi ha tants? Tant pa mengem els i les santcugatenques? Em sembla realment inquietant. En alguns carrers n'hi ha 3 en menys de 100 metres. N'hi ha de tot tipus: de normalets, de pijadetes variades, n'hi ha que es fan dir forns i algun encara queda que fa servir el cada cop més en desús nom de “fleca”. Altres opten per afegir la paraula “degustació” al darrere, cosa que pel que he vist tan sols implica tenir 4 tauletes per poder-hi prendre quelcom. Cadascú sabrà si suca molt pa a les salses o quants cops fa pa amb tomàquet a la setmana, però a mi no em surten els números.