dimecres, 4 de juny del 2014

Suárez, la immersió i el baròmetre

Ple calentet
Deu ser perquè ja estem plenament instal·lats a la primavera. O potser és cosa d'aquest clima crispat i asfixiant proper al nacionalsocialisme que divideix famílies i provoca agressions constants a casa nostra. Tant és. La qüestió és que el ple d'abril comença calentet perquè el portaveu de Ciudadanos repeteix la cantarella que el castellà està discriminat a Catalunya i que si tomba i que si gira i que si bla bla bla. Quina mandra, de debò. Una altra persona, també des del públic, diu que la immersió lingüística és igual que el franquisme. A diferència del que passava durant el franquisme, però, l'autor d'aital afirmació insultant i nauseabunda pot sortir tranquilament de la sala sense patir gens ni mica pel seu físic. Ves per on.
Acabada l'audiència pública, la cosa no decau, ja que tots els partits -tots? No, la CUP no- ens tenen preparada una sorpresa: una declaració de reconeixement a la figura d'Adolfo Suárez. Al text, a més d'expressar el condol, es fa un reconeixement de Suárez com a home clau de la transició, la reinstauració de la democràcia i de la Generalitat (s'obliden la invenció de la penicil·lina i el pa amb tomàquet). S'hi diu, a més, que va fer dels valors del diàleg i la defensa del bé comú les bases de la seva trajectòria. Des de la CUP llegim la declaració i mirem si a la part de darrera del full s'explica que a qui estem homenatjant va ser un falangista que mai se'n va penedir, que va ser secretari general del Movimiento, que va formar part d'un règim criminal que, entre altres coses, va intentar acabar amb el nostre poble i que durant molts anys tenia el sa costum de saludar a la romana. Ni rastre. I al final del ple ho diem: ens entristeix profundament que la nostra ciutat ofereixi reconeixements acrítics a personatges com l'esmentat. Cada cop que acatem la seva versió de la història, ens les empassem doblegades i ells guanyen una miqueta més.

Percentatges
Canvi de tema: fa un parell de dies es publica un nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Em centro en la franja d'edat a la qual pertanyo (25-34 anys) i trobo força coses interessants. La primera és que en aquest tram la CUP és la segona en intenció de vot (15.2%), i que les persones d'aquesta edat també són les que menys confien en els partits polítics i, en conseqüència, les més abstencionistes. És la franja d'edat amb el percentatge més alt d'estudis superiors, i un 60% dels enquestats s'autodefineixen d'esquerres (un 14% a l'extrema esquerra), de dretes només un 8.7%. Som també els que menys espanyols ens sentim (només un 8.3% se sent tan o més espanyol que català o només espanyol). Som els que confiem menys en l'església catòlica (el 48.6% no hi té cap confiança) o en la monarquia (57.1%), per exemple, i també els que més optarem pel Sí+Sí a la consulta del 9 de novembre, amb un 50.9% davant un 16.7% de “no”. Com ja sabem, sobre opinions no hi ha res escrit: un 0.2% considera que el PP és d'extrema esquerra i un 1% que la CUP és d'extrema dreta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada