Ple calentet
Deu ser
perquè ja estem plenament instal·lats a la primavera. O potser és
cosa d'aquest clima crispat i asfixiant proper al nacionalsocialisme
que divideix famílies i provoca agressions constants a casa nostra.
Tant és. La qüestió és que el ple d'abril comença calentet
perquè el portaveu de Ciudadanos repeteix la cantarella que el
castellà està discriminat a Catalunya i que si tomba i que si gira
i que si bla bla bla. Quina mandra, de debò. Una altra persona,
també des del públic, diu que la immersió lingüística és igual
que el franquisme. A diferència del que passava durant el
franquisme, però, l'autor d'aital afirmació insultant i nauseabunda
pot sortir tranquilament de la sala sense patir gens ni mica pel seu
físic. Ves per on.
Acabada
l'audiència pública, la cosa no decau, ja que tots els partits
-tots? No, la CUP no- ens tenen preparada una sorpresa: una
declaració de reconeixement a la figura d'Adolfo Suárez. Al text, a
més d'expressar el condol, es fa un reconeixement de Suárez com a
home clau de la transició, la reinstauració de la democràcia i de
la Generalitat (s'obliden la invenció de la penicil·lina i el pa
amb tomàquet). S'hi diu, a més, que va fer dels valors del diàleg
i la defensa del bé comú les bases de la seva trajectòria. Des de
la CUP llegim la declaració i mirem si a la part de darrera del full
s'explica que a qui estem homenatjant va ser un falangista que mai
se'n va penedir, que va ser secretari general del Movimiento, que va
formar part d'un règim criminal que, entre altres coses, va intentar
acabar amb el nostre poble i que durant molts anys tenia el sa costum
de saludar a la romana. Ni rastre. I al final del ple ho diem: ens
entristeix profundament que la nostra ciutat ofereixi reconeixements
acrítics a personatges com l'esmentat. Cada cop que acatem la seva
versió de la història, ens les empassem doblegades i ells guanyen
una miqueta més.
Percentatges
Canvi de
tema: fa un parell de dies es publica un nou baròmetre del Centre
d'Estudis d'Opinió (CEO). Em centro en la franja d'edat a la qual
pertanyo (25-34 anys) i trobo força coses interessants. La primera
és que en aquest tram la CUP és la segona en intenció de vot
(15.2%), i que les persones d'aquesta edat també són les que menys
confien en els partits polítics i, en conseqüència, les més
abstencionistes. És la franja d'edat amb el percentatge més alt
d'estudis superiors, i un 60% dels enquestats s'autodefineixen
d'esquerres (un 14% a l'extrema esquerra), de dretes només un 8.7%.
Som també els que menys espanyols ens sentim (només un 8.3% se sent
tan o més espanyol que català o només espanyol). Som els que
confiem menys en l'església catòlica (el 48.6% no hi té cap
confiança) o en la monarquia (57.1%), per exemple, i també els que
més optarem pel Sí+Sí a la consulta del 9 de novembre, amb un
50.9% davant un 16.7% de “no”. Com ja sabem, sobre opinions no hi
ha res escrit: un 0.2% considera que el PP és d'extrema esquerra i
un 1% que la CUP és d'extrema dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada