PIM
Suposo que, com que qui més qui menys ha desenvolupat una tolerància
important als escàndols políticoeconòmics que afloren a diari per
terra, mar i aire, les darreres “recomanacions” del Fons Monetari
Internacional no han suscitat les reaccions que caldria esperar. I és
que l'FMI, especialitzat en arruïnar tots i cadascun d'aquells
països en què aplica les seves receptes, torna a reclamar a
l'eurozona una àmplia reforma del mercat laboral amb l'objectiu de
lluitar contra la desocupació juvenil. La proposta estrella és la
rebaixa del salari mínim, que actualment a l'Estat Espanyol es troba
en 645,30 euros. Apologia de la violència pura i dura, especialment
a casa nostra, on més de la meitat dels i les joves no tenen feina i
els que en tenen fa temps que es veuen abocats a una espiral creixent
de precarietat, temporalitat i explotació.
Si les coses fossin normals i no estiguéssim en aquest estat
d'anestèsia col·lectiva, gent com la presidenta de l'FMI Christine
Lagarde, que cobra 1049 euros nets al dia i té la poca-vergonya de
sortir a fer propostes d'aquestes, no hauria de poder passejar
tranquil·la pel carrer.
PAM
Dilluns vam fer un exercici d'onanisme col·lectiu considerable al
qual vam posar el nom de “ple d'estat de la ciutat”, #pleciutat
al twitter. L'alcaldessa repassa amb cofoisme la tasca de l'equip de
govern, recalcant especialment l'excel·lent salut econòmica del
consistori. Els diferents grups fan/fem postureig crític i alguns es
feliciten del grau de compliment dels seus programes electorals.
Reflexions en fred:
1- Com deia el President Pujol, això no serveix per res.
Absolutament res, més enllà dels 4 titulars a la premsa local.
Posats a passar l'estona, hi ha maneres molt més divertides, alguna
de les quals sense roba.
2- Per què no fem un veritable debat sobre l'estat de la ciutat i
obrim aquest ple a la ciutadania permetent que intervingui al mateix
nivell que els grups municipals? Per què no intentem que tot plegat
cristalitzi en un document d'objectius a curt, mig i llarg termini?
3- Ha quedat empíricament contrastat el pellfinisme de l'equip de
govern. Proposar, opinar o discrepar NO és el mateix que atacar. De
debò, alcaldessa.
4- A aquesta ciutat li sobra una majoria absoluta.
Fa dies que em costa dormir pensant en Gaza. Hi ha moments en què em
plantejo si un món que permet aquests crims es mereix que molts
dediquem la vida a salvar-lo. Sí, s'ho mereix, però a vegades costa
molt no caure en la misantropia més absoluta, Mentre escric aquesta
columna llegeixo que ja hi ha 231 morts després dels bombardejos
dels darrers dies. Milers de ferits. Quan tot plegat acabi milers de
persones no podran reconstruir les seves cases destruïdes. I
mentrestant, aquest món occidental que tant s'omple la boca de
llibertat, democràcia i blablabla dissimula i mira cap a una altra
banda, en el millor dels casos. Nàusea, vergonya i fàstic de ser
occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada