dilluns, 21 de juliol del 2014

Pim, pam, pum

PIM
Suposo que, com que qui més qui menys ha desenvolupat una tolerància important als escàndols políticoeconòmics que afloren a diari per terra, mar i aire, les darreres “recomanacions” del Fons Monetari Internacional no han suscitat les reaccions que caldria esperar. I és que l'FMI, especialitzat en arruïnar tots i cadascun d'aquells països en què aplica les seves receptes, torna a reclamar a l'eurozona una àmplia reforma del mercat laboral amb l'objectiu de lluitar contra la desocupació juvenil. La proposta estrella és la rebaixa del salari mínim, que actualment a l'Estat Espanyol es troba en 645,30 euros. Apologia de la violència pura i dura, especialment a casa nostra, on més de la meitat dels i les joves no tenen feina i els que en tenen fa temps que es veuen abocats a una espiral creixent de precarietat, temporalitat i explotació.
Si les coses fossin normals i no estiguéssim en aquest estat d'anestèsia col·lectiva, gent com la presidenta de l'FMI Christine Lagarde, que cobra 1049 euros nets al dia i té la poca-vergonya de sortir a fer propostes d'aquestes, no hauria de poder passejar tranquil·la pel carrer.

PAM
Dilluns vam fer un exercici d'onanisme col·lectiu considerable al qual vam posar el nom de “ple d'estat de la ciutat”, #pleciutat al twitter. L'alcaldessa repassa amb cofoisme la tasca de l'equip de govern, recalcant especialment l'excel·lent salut econòmica del consistori. Els diferents grups fan/fem postureig crític i alguns es feliciten del grau de compliment dels seus programes electorals.
Reflexions en fred:
1- Com deia el President Pujol, això no serveix per res. Absolutament res, més enllà dels 4 titulars a la premsa local. Posats a passar l'estona, hi ha maneres molt més divertides, alguna de les quals sense roba.
2- Per què no fem un veritable debat sobre l'estat de la ciutat i obrim aquest ple a la ciutadania permetent que intervingui al mateix nivell que els grups municipals? Per què no intentem que tot plegat cristalitzi en un document d'objectius a curt, mig i llarg termini?
3- Ha quedat empíricament contrastat el pellfinisme de l'equip de govern. Proposar, opinar o discrepar NO és el mateix que atacar. De debò, alcaldessa.
4- A aquesta ciutat li sobra una majoria absoluta.

PUM
Fa dies que em costa dormir pensant en Gaza. Hi ha moments en què em plantejo si un món que permet aquests crims es mereix que molts dediquem la vida a salvar-lo. Sí, s'ho mereix, però a vegades costa molt no caure en la misantropia més absoluta, Mentre escric aquesta columna llegeixo que ja hi ha 231 morts després dels bombardejos dels darrers dies. Milers de ferits. Quan tot plegat acabi milers de persones no podran reconstruir les seves cases destruïdes. I mentrestant, aquest món occidental que tant s'omple la boca de llibertat, democràcia i blablabla dissimula i mira cap a una altra banda, en el millor dels casos. Nàusea, vergonya i fàstic de ser occidental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada