dilluns, 7 de juliol del 2014

Només crec que no em crec res o Mitja dotzena de claus florestanes

I per sort, quan la inacció de l'administració és evident -l'any 2007, per exemple, l'Assemblea de Joves vam retirar plaques del Ministerio de la Vivienda amb símbols falangistes perquè feia anys que una moció deia que s'havia de fer i qui ho havia de fer dissimulava, i tot això ens en vam deixar algunes- sempre hi ha qui s'organitza i fa quelcom per tirar endavant els projectes.

Parlo, efectivament, de les cases dels mestres de la Floresta, de propietat municipal i ocupades el proppassat 15 de juny amb l'objectiu de posar les piles a l'Ajuntament amb la qüestió de la masoveria urbana. I és que des que el gener de 2013 s'iniciés a la nostra ciutat un projecte de masoveria urbana, no s'ha materialitzat cap contracte. I això malgrat una 80 de persones inscrites i 4 propietaris que han manifestat el seu interès en el tema. Què passa, doncs? La qüestió rau, de nou, en la proactivitat. En anar una mica més enllà d'obrir una llista perquè s'hi apunti qui vulgui, en fer una campanya explicativa perquè tots els i les santcugatenques coneguin aquesta opció. I això és precisament el que ha mancat per part de l'equip de govern durant aquest any i mig, voluntat política real de tirar endavant la masoveria urbana. Com en tantes altres coses que s'aproven al nostre smart consistori i després van directament a una sala secreta plena d'arxivadors que a la porta té un rètol on, amb majúscules i negreta, hi posa “Paper Mullat”.

Casualment, una hora abans del ple en què la gent del projecte 6 claus de la Floresta havia de venir al ple a explicar les seves reivindicacions, es va muntar una roda de premsa a cuita-corrents en què se'ns va explicar que tot això l'equip de govern ja ho tenia al cap, però que les coses porten el seu temps i tot això que s'acostuma a dir. L'alcaldessa, al seu torn, ens deia que aquestes cases no es poden destinar a la masoveria urbana perquè es troben en estat ruïnós, argument rebatut pels informes arquitectònics que s'han presentat i que neguen que les cases tinguin problemes estructurals.

El projecte 6 claus és especialment important i interessant perquè pot servir per materialitzar el primer contracte de masoveria urbana a la ciutat i que aquest serveixi d'exemple i engresqui més propietaris i sol·licitants. I l'Ajuntament pot i ha de jugar un paper clau en aquest primer pas, car les cases són seves i no d'un privat. Ras i curt, si no es farà serà perquè no es voldrà. I bé, és cert que l'Ajuntament s'ha reunit amb Sostre Cívic per intercanviar impressions sobre el tema, però vaja, d'això a dir que “nosaltres ja ho teníem previst, no cal que ens ho digueu vosaltres” -i més quan mentrestant es diu que les cases estan ruïnoses i no es pot fer- hi ha una distància -diguem-ne- quilomètrica.

Mentrestant, i per simple contrastació empírica de quilos i quilos de mocions i bones intencions que han esdevingut simple paper mullat, no em creuré res de res fins que no ho vegi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada