El bo d'en Santi Vila, Conseller de Territori i
Sostenibilitat, deia fa uns dies, preguntat per l'augment de tarifes
del transport públic, que “Hem tocat la T-10 que precisament és
la més sensible. Evidentment, perquè és on fas més mal, i on fas
bé. És a dir, on aconsegueixes realment generar majors ingressos”.
I afegia la cirereta: “Una T-10 a 10,30 (1 zona eh, que la nostra
val 20,30) jo crec que no està malament”. I amb aquestes
afortunades declaracions -com es nota que no posa els peus al metro
ni per casualitat- es col·locava en posicions de medalla del govern
dels millors, en aferrissada pugna amb Felip Puig (“la gent ha de
tenir més por del sistema”) i Francesc Xavier Mena (“agafin el
primer vol a Londres i vagin a servir cafès”). Queda lluny, això
sí, del gran Duran, que davant la retallada de la prestació d'atur
feia un balanç positiu perquè “no s'ha de fomentar el subsidi”.
Penso, i crec parlar en nom de tots, que és corprenedor i motiu
d'agraïment aital sinceritat dels nostres governants. Uns altres ens
dirien que tot va bé i que ben aviat començarem a veure brots
verds. Ells, en canvi, assumeixen la seva responsabilitat i ens ho
diuen amb claredat meridiana: feu-vos fotre.
No marxem, però, del tema que ens ocupa: la profunda
assequibilitat de la T10. Des que va començar la crisi, període en
què la immensa majoria de la població ha vist minvar el seu poder
adquisitiu, la T10 s'ha encarit un euro a l'any de mitjana. Així,
davant l'atur massiu, la congelació del salari mínim o la
devaluació de les pensions, la resposta és un encariment
generalitzat dels preus. Un augment del tot incomprensible
socialment, tenint en compte la quantitat de gent que depén del
transport públic per anar a treballar, estudiar o anar a buscar
feina. Un augment que comporta inaccessibilitat, i un servei públic,
si no és accessible a tothom, no és vertaderament un servei públic.
No vull posar el dit a la nafra recordant que fa no
massa, quan CiU no era al govern de la Generalitat, el nostre
exalcalde i la nostra actual alcaldessa reivindicaven amb
determinació la zona 1 per Sant Cugat, però no em negareu que
hauria tingut certa gràcia que el Conseller que hagués fet aquestes
declaracions hagués sigut l'afable Recoder. Els temps canvien i
aquella reivindicació imprescindible ha marxat de les agendes de
l'equip de govern de la nostra ciutat: Ja ens advertia l'alcaldessa
fa uns dies que això de la zona 1 ja ens ho podem treure del cap i
que ara l'horitzó és la T-mobilitat. Un nou títol que, com
reconeix, no abaratirà els preus (¿?!)
O sigui, que ja ens podem anar acostumant a agafar els
ferrocarrils a preu de caviar iranià. Jo l'altre dia vaig adquirir
de bon matí una T10 per 20,30 i, la veritat, em vaig quedar fotut.
Sincerament, per aquest preu esperava quelcom més que una targeteta.
No sé, potser podrien posar una gravació que et desitgés bon dia i
bon viatge, regalar un tiquet pel diari o un 2x1 al Pans &
Company. Seguiríem igual de depauperats i el suposat transport
públic seguiria sense ser-ho de debò, però almenys pujaríem al
vagó amb una miqueta menys de mala llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada