Mai he
amagat que el ple municipal no és l'àmbit polític en què em sento
més còmode. La lluita institucional genera contradiccions, i més
encara pels qui pretenem una transformació profunda de l'estat de
les coses i veiem les limitacions que tenim a l'hora de dur-les a
terme des d'ajuntaments, parlaments i altres. També he dit en
diverses ocasions que m'incomoda una mica el “bonrotllisme” que
sembla que hagi d'haver entre regidors, com si fóssim companys de
feina. Com si després de dir-nos de tot al ple després poguéssim
anar tots junts a prendre quelcom. Crec, sincerament que aquestes
actituds no ajuden a la confrontació d'idees ni a que els càrrecs
electes defensin els interessos col·lectius. Potser m'equivoco, però
no puc estar a bones amb algú que predica plantejaments
diametralment oposats als meus. Tampoc és que
pensi que un no pugui ser amic o tenir bona relació amb algú que no
pensa exactament com ell. Al contrari, tenir a prop persones que
veuen les coses diferents i discutir amb elles sempre és enriquidor,
i un ambient en què tot allò preestablert es qüestiona
contínuament és molt probablement el millor escenari per trobar
solucions als problemes sociopolítics que patim.
Però
no som aquí per fer amics, sinó per defensar idees. I per això
crec que el què cal precisament és confrontar idees, des del
respecte. El
que m'enerva profundament,
però, és quan pel simple fet de dir el què penses se't
falta al respecte. I en aquest temps al ple, m'ha passat dues vegades
-casualment- amb la mateixa persona. La primera la vaig explicar fa
temps i llargament en una columna anterior (Si, Jordi, el capitalisme
mata) quan davant la meva afirmació “el capitalisme mata”, i
sense rebatre-ho amb arguments, la resposta va ser fer bromes -com a
mínim- desafortunades i dient que el meu comentari era de baix
nivell intel·lectual.
La segona
ha estat recent: El dia que al ple es van aprovar modificacions de
cartipàs degut a la incorporació d'en Jordi Puigneró a la
Generalitat, des de la CUP vam ser els únics que vam dir que
pensàvem que algú que passava a treballar de Director General de
Telecomunicacions i Societat de la Informació no podia seguir fent
de regidor de la ciutat. Ja sabem que no hi ha incompatibilitat per
llei, tot i que pensem que n'hi hauria d'haver. No ho diem tampoc
perquè com a Director General cobri 76.270euros bruts anuals (5448
euros x14) i segueixi cobrant 1560 euros bruts mensuals com a
regidor, tot i que ens sembli totalment fora de lloc en un país en
què el salari mínim interprofessional és de 645 euros mensuals. Ho
diem perquè creiem que si algú té un càrrec tan important com
l'esmentat, s'hi ha de dedicar plenament, i això no li permet
exercir de regidor d'una ciutat com la nostra i dedicar-hi les hores
necessàries.
Doncs bé,
al darrer ple, que va durar 30 minuts, el senyor Puigneró va arribar
23 minuts tard. Al començar la meva intervenció vaig comentar que
el Director General no hi era i vaig recordar el que vam dir la CUP
sobre la incompatibilitat de càrrecs. Doncs bé, la seva resposta
-quan se'n va assabentar, quan ho vaig dir no hi era- ha estat
qualificar-me de “niñato” (segons la RAE “dicho de un
jovenzuelo: Petulante y presuntuoso”), de nen petit i d'haver fet
un comentari lleig. Niñato? Nen petit? Comentari lleig? Per dir una
veritat com una catedral com que s'ha perdut la major part del ple i
pensar que és degut al nou càrrec? O perquè hem posat el dit de
ple a la nafra? Com diuen a Espanya, “quien se pica, ajos come”.
No
entraré en un joc de desqualificacions. Les desqualificacions diuen
molt de qui les fa, més encara si són a l'esquena, i prefereixo
abstenir-me'n. I, per suposat, seguiré i seguirem dient el que
pensem i denunciant allò que no ens sembli lògic o ètic, malgrat
que piqui a algú i no ens ajudi a fer amiguets al ple.
Molt bé Ignasi! Si li pica. És q anem b!!
ResponElimina