Any nou, misèries de sempre

La ciutat on no hi ha atur
Segons alguns experts expertament experts en la matèria, ja s'albiren els brots verds i aquest 2015 serà el de l'inici de la recuperació. A Sant Cugat, capdavanters sempre, fins i tot en tenir papereres intel·ligents -trobo que ja no n'hem parlat més d'això-, tenim unes xifres oficials d'atur (8.29%) que generen cofoisme en l'equip de govern i contribueixen a refermar allò de «l'oasi santcugatenc», aquella ciutat on tothom està molt content d'haver-se conegut i que quasi no té atur. Amb les dades de l'atur, com en totes les dades en general, hi ha la possibilitat de fer-se trampes al solitari, i a Sant Cugat deu ser un dels jocs predilectes. Sabeu què passa? Que si un empresari tenia contractat un treballador per fer una feina cobrant 1600 al mes, amb les facilitats que les reformes laborals dels darrers anys permeten, el pot fotre al carrer i contractar dues persones que facin el mateix cobrant cadascuna 600. Tenim una persona més cotitzant a la seguretat social -i un aturat menys- i tots ens felicitem. Però el que tenim en realitat és l'assumpció de la precarietat com quelcom normal. Tenim que la meitat dels joves no tenen feina i que dels que en tenen, la meitat no arriba al Salari Mínim Interprofessional (SMI). I podríem seguir. I com acostuma a passar, els pocavergonyes que ens diuen que és millor treballar cobrant una misèria que no fer-ho, acostumen a ser els que tenen sous amb 4 zeros. Com la bona de Christine Lagarde del FMI, que cobra 1049 euros nets al dia (383.000 anuals) i ens diu que encara calen més reformes i sacrificis.
Tanmateix, un equip de govern que quan li diuen que un 1% té més del 20% del total de renda de la ciutat no veu cap motiu de preocupació, tampoc el veurà aquí.

Ricoh i el seu director general
I és que a la nostra ciutat smart i business-friendly, com el govern dels millors de Mas i companyia, tot això -la concentració de la riquesa en mans de molt pocs, la precarietat laboral, etc- deu ser quelcom molt normal i acceptable. Aprofitant els dates nadalenques, el director general de Ricoh a l'estat, empresa amb seu a Sant Cugat, va dir en una entrevista al diari ARA que «la devaluació salarial ha sigut bona, havíem perdut competitivitat com a país» i, com a mínim jo, no he sentit que ningú demanés explicacions per aquesta burla inacceptable a la majoria de la població que ha vist minvar seriosament les seves condicions de vida els darrers anys. I aquí començo amb les promeses electorals: si la CUP té l'alcaldia, demanarem explicacions per coses com aquestes i no en passarem ni una. Perquè ja n'hi ha prou d'un govern que fa la pilota als CEOs i dona l'esquena als i les treballadores. Prou de posar catifes vermelles i fer convenis amb empreses que precaritzen i acomiaden mentre tenen beneficis obscens.

100 dies
Ja fa més de 100 dies que la PAH de Rubí acampa al carrer Villà. Abans d'acabar l'any vam tenir un ple de desembre que, a més de començar en dilluns i acabar en dimarts, va veure com s'aprovava una moció on l'Ajuntament es comprometia a mantenir la mediació amb la PAH. Els proposants (la CUP), però, vam votar-hi en contra. Perquè amb les esmenes de CiU queien dues coses importants del text original: la retirada de les multes i la condemna d'una actuació policial que va acabar amb diversos ferits. Demostrant de nou una manca de sensibilitat alarmant, l'equip de govern reduïa el tema a la qüestió legal. Resumint: La PAH està ocupant la via pública de manera no consentida i això és sancionable. Textualment: «No estem atacant el seu dret de reunió i de manifestació, però demanem que compleixin els requisits que es demanen per a qualsevol situació de la via pública». Per arrencar a córrer.