dilluns, 26 de gener del 2015

Aquesta columna no parla de la consulta

Malgrat que el Consell d'Estat s'entesti a demostrar-nos que Estat Espanyol i democràcia són com l'oli i l'aigua impugnant per unanimitat el nou 9N, avui no parlaré del tema. Tampoc parlaré dels casos de corrupció setmanals, ni dels 51 detinguts en el marc de l'operació Púnica ni de l'il·lustre ex-conseller Nadal. Tampoc entraré, altra feina tenim, a valorar les paraules del bo de n'Iceta – àlies el renovador- ni del seu col·lega del nord Patxi López, aquell que només va poder ser lehendakari impedint votar a desenes de milers de bascos. I si no en parlo no és perquè no hi hagi suc, sinó perquè a Sant Cugat tenim temes per triar i remenar

Misèries de la Smart City
Fa més d'un mes que la gent de la PAH de Rubí acampa al carrer Villà per demanar la dació en pagament per una vintena de famílies rubinenques. Catalunya Caixa es nega a dialogar i s'espolsa tota responsabilitat argumentant que aquestes hipoteques ja no són cosa seva. Se les han venut a un fons voltor. Els damnificats? ja s'ho faran. Després de 5 setmanes l'Ajuntament no ha mostrat cap signe d'empatia, tan sols incomprensió per una protesta que “no afecta la ciutat”. La seva brillant intervenció ha estat multar amb 375 euros els acampats per ocupar la via pública sense permís. No sé vosaltres, però jo sento una profunda vergonya de tenir un equip de govern amb aquesta manca de sensibilitat alarmant i que ho redueix tot a un problema d'ocupació sense permís de la via pública.

Sant Cugat va decidir 0.7%
Amb aquest lema vam celebrar la 39 edició de la Festa de Tardor el passat cap de setmana, commemorant que fa vint anys, després d'una acampada reivindicativa a la ciutat l'Ajuntament va acordar destinar el 0.7% dels ingressos a ajuda al desenvolupament. Incongruències incongruentment incongruents, la gent del PP, que any rere any critica que es destinin diners del pressupost a cooperació, van muntar la seva paradeta, clar que sí.  I mentre alguns, entre els quals la CUP, recollíem signatures per temes tan anecdòtics com la ILP per una educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català, la gent del PP i C's es preocupaven pels temes que de debò afecten els i les santcugatenques i recollien signatures per demanar la retirada de l'estelada de la plaça Lluís Millet. Realment entranyable.

A 6 taules per terrassa
Per més que ho intento, no se m'acudeix pitjor manera de gestionar el conflicte entre les terrasses i els veïns que la que està duent a terme l'equip de govern. Deixant de banda el frau que suposa el trencament del Pacte per la Nit, ara arriba una nova mesura en forma de “decretazo, i alguns establiments han vist reduïdes a 6 les taules que poden posar a les terrasses. Al ple municipal preguntem quins són els establiments afectats, per quin motiu, i si s'han tingut en compte les nefastes conseqüències econòmiques (de moment ja hi ha treballadors acomiadats) que aquesta mesura pot suposar per l'hostaleria local. Se'ns respon amb evasives i se'ns diu que els establiments ja saben que la principal activitat econòmica s'ha de desenvolupar a l'interior dels locals i que les terrasses, en tot cas, són un complement. Quan preguntem si realment ens estan dient que no hi ha persones que obren negocis comptant amb la terrassa, ens diuen que això està regulat a l'ordenança. I sabeu què? No ens ho creiem
I aquesta situació no és casual i té un clar culpable. Qui dóna permisos a tort i a dret per fer terrasses  sense pensar en possibles problemes. Qui ven alhora dos models de ciutat contradictoris, una ciutat que té de tot i un balneari d'alt standing. Qui s'omple la boca amb el ric teixit associatiu i cultural i després posa tot tipus d'impediments per fer activitats. Tard o d'hora el conflicte havia d'arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada