Tot i que objectivament fa un any de la consulta a Sant Cugat, sembla que fos ahir. Deu n'hi do l'enrenou que va suposar, les hores dedicades i la participació que vam aconseguir. Vistos els resultats de les posteriors consultes, a més a més, el fet que el 25% dels i les santcugatenques anés a votar encara prèn més rellevància. Va ser un èxit majúscul.
Per aquelles dates, el director del diari de l'Ateneu, un crack que em permetia escriure el que em donava la gana per sorpresa meva (i d'altres...) em va encarregar una columna sobre el tema de l'autodeterminació que havia d'anar al costat d'una altra del Jordi Casas (ICV) on explicava que el dret d'autodeterminació ja s'exercia cada 4 anys... I això és el que vaig escriure:
Sense autodeterminació no hi ha democràcia
En un país normal ningú s'escandalitzaria pel fet que desenes de municipis exercissin el dret d'autodeterminació i fessin consultes preguntant als ciutadans sobre la voluntat de dotar la seva nació d'un Estat. En un país normal tampoc es qüestionaria l'exercici d'un dret elemental (recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans) i paral·lelament es donaria oxigen als camises blaves perquè sortissin de les cavernes.
No obstant, l'Estat Espanyol no només no és un país normal, sinó que ni tan sols és un país democràtic. No pot ser-ho de cap de les maneres un país on la tortura és una pràctica habitual en la repressió a la dissidència, on es tanquen diaris, s'il·legalitzen partits, i on el cap d'Estat és un personatge que ningú ha escollit. Bé, sí que va ser escollit. Escollit i coronat pel dictador feixista concretament.
Clarificant posicions
Les consultes han motivat un allau de reaccions i posicionaments de tot tipus. Evidentment, els que van sorgir del franquisme no hi estan d'acord, però també s'hi oposen els que cada cop que necessiten els vots catalans fan campanyes buides de contingut polític on apel·len a la por i a evitar que ellos vuelvan. El tinent d'alcalde del PSC al Masnou ha dit que el dia 13 a Arenys hi va haver dos actes feixistes, el de Falange i el referèndum. Regidors d'ICV han impedit el suport municipal a les consultes a Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Els seus respectius partits, al no penalitzar aquestes actuacions, demostren clarament de quin bàndol estan. A vegades cal posicionar-se i deixar de jugar a la puta i la ramoneta. Per acció o per omissió, alguns ho han fet clarament. És d'agrair.
El camí ineludible
Malauradament, els referèndums locals no són la solució al plet entre Catalunya i Espanya, però permeten visualitzar el descontent creixent de bona part de la societat catalana amb uns pedaços que ja no eviten l'escapament. Fa quasi 30 anys, la Trinca ens explicava com, per canviar-ho tot però que tot seguís igual, ens van muntar unes eleccions. Ens advertien, a més a més, que a l'hora de la veritat els tractats amb els rostres pàl·lids eren paper mullat. Tristament, la cançó és més vigent que mai. Qui no se'n vulgui adonar és lliure, però els drets fonamentals i inalienables no es discuteixen, s'exerceixen. I cada cop som més els que ho tenim clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada